diumenge, 22 de novembre de 2009

Amor pel paisatge urbà

O individualisme -egoïsme- urbanístic. El que demostren alguns arquitectes o promotors. En alguns indrets on els paisatges són protegits -com ara la muntanya de Montserrat- els corresponnets patronats dicten unes normes estètiques que afecten les construccions del teritori objecte de protecció; si aquestes normes estètiques no s'acompleixen, no s'atorga la llicència. Potser a Barcelona s'haurien d'implementar normes així.

I si no, mireu això:



Encara que no ho semblin, són façanes d'habitatges. Les podeu veure al carrer de les Acàcies. D'aquestes cases hi vaig parlar a la primera entrada d'aquest bloc.

Se sol dir en castellà que sobre gustos, no hay nada escrito. En el cas que estem veient, potser això sigui aplicable a les plantes superiors, però no em direu que la façana de planta baixa que mira al carrer és una qüestió de gustos...

El pobre carrer de les Acàcies, entre l'obra pública i alguna promoció privada, sembla el Mur de l'Atlàntic. En Rommel s'hi trobaria ben a gust.

Home, a la propera reunió de comunitat de propietaris de casa meva penso proposar que hi muntem al portal un niu d'ametralladores, més que res perquè el nostre veïnat estigui a to amb el caràcter marcial del carrer. Inclús podriem escriure al Ministeri de Defensa per tal de què ens incloguin al catàleg de recursos: si algun dia ataquen els dolents, només caldrà que facin venir la Legió.

La resta de la infrastructura, ja està preparada.

Nota: totes aquestes fotografies es divulguen sota una llicència Creative Commons by-nc-sa. Les podeu copiar i divulgar lliurement, però heu de fer sempre esment de l'autor (jo) i d'aquest bloc, no podeu fer-ne ús comercial i, si en feu una obra derivada, l'heu de posar sota la mateixa llicència (ens hem d'acostumar a compartir, xicots)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?