dilluns, 16 de novembre de 2009

El xu-cu-xú del tren

Encara que no dins els límits del barri, però ben a prop, al sector de la Sagrera, s'estan construïnt tres equipaments que ens afectaran de manera molt important: l'estació de rodalies, el nus ferroviari urbà que suposa l'intercanviador de la Sagrera i l'estació de l'AVE. Tres obres molt importants, molt bèsties, si em permeteu que ho digui així.

La connectivitat i la mobilitat del nostre barri, ja no tan sols en els desplaçaments urbans, sinó també en els interurbans, els regionals i els de llarga distància en canviaràn la fesomia. De ben segur, ben a prop de casa nostra -si no és al costat mateix- s'hi establiran empreses, oficines i negocis de tot tipus. Potser els nostres veïnats adquiriran una sociologia diferent per l'afluència dels nouvinguts que hi arribaran.

No cal ser profeta per veure-ho. El transport, les comunicacions, sempre representen oportunitats; les oportunitats porten negoci, els negocis donen feina i la feina atreu gent.

Ho contemplarem -ho contemplo jo, si més no- amb espectació i amb esperança. Més gent, més famílies, més futur...

Serà així? No correm altres perills? No morirem com a barri, de la mateixa manera que n'han mort alguns en els què l'èxit ha desallotjat la població original (penso en l'Eixample)? O com a d'altres, en greu perill de què això passi (penso en la Barceloneta)?

Ah! El progrés i el futur tenen aquestes coses: l'esperança de millora i la por d'empitjorar sempre van juntes. Sovint ens mirem els uns als altres com malfiant-nos, esperant que comenci un per seguir-hi tots i entonar l'oració aquella de l'acudit: «Virgencita, que me quede como estoy». És un risc, una aposta i, a sobre, la juguesca no és voluntària: al so de la música hem de ballar tant si es vol com si no.

Però si ens fem forts, si cada veí és un activista del barri, podrem, plegats, superar els reptes, assolir l'èxit i progressar a un preu raonable (gratuït no ho es mai i tant de bo no ho sigui: el que no costa, no es valora). Aquest sí que és un missatge de futur i una bona proposta per als altres barris del districte que estaran, poc més o menys, amb un dubte similar.

No esperem que ens dissenyin el barri per després queixar-nos a toro pasao. Fem-ho nosaltres, fem-nos capaços de dibuixar el nostre propi projecte i d'imposar-lo. Aquesta és la garantia.

La resta, és només una rifa. I aleshores sí que virgencita...

1 comentari:

  1. Ens hauriem d'implicar tots més en el barri, cada cop la gent es torna més individualista i ni tan sols es queixa, siguem optimistes, pero em penso que si no comencem per nosaltres mateixos .. ens hem d'involucrar més.. i treure temps d'on sigui..

    ResponElimina

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?