dimarts, 24 de novembre de 2009

Perill a les cruïlles

Fent recerques per anar farcint d'enllaços del barri aquest jove bloc, vaig trobar ahir el de Jordi Flores, un veí a qui tinc el gust de conéixer per haver coincidit algunes vegades als Consells de Barri. Un autèntic activista de barri que funciona en un registre dur i agressiu que em recorda molt al què utilitzo jo en el meu bloc de capçalera.

I llegint diverses entrades del seu bloc, em trobo amb una que fa al·lusió a un problema que ja fa molt de temps que tenim al barri, precisament a la cruïlla dels carrers de Garcilaso i de Francesc Tàrrega, on entre les plantes -altes i tupides- que delimiten la terrassa d'un bar i l'estacionament de vehicles -sovint furgonetes o petits camions-, venint pel carrer de Francesc Tàrrega, que ha de cedir el pas al trànsit que circula per Garcilaso en direcció al passeig de Maragall, per tenir la necessària visibilitat pràcticament s'hi ha d'invair -a cegues- el carrer Garcilaso.

Perill evident, que no únic. El conductor, en travessar Garcilaso i mirar vers la seva esquerra, avança perdent de vista el pas de zebra que hi ha un cop creuat el carrer en qüestió, amb la qual cosa, també els vianants que travessen el carrer Francesc Tàrrega hi corren perill.

Mireu la fotografia aèria (captura de Google Maps):



Aquesta situació ja la vaig denunciar jo al primer Consell de Barri al què hi vaig assistir (crec que va ser el segon que es va celebrar: el 24 d'abril de 2008) davant la senyora Gemma Mumbrú i l'Enric Fernández-Velilla, que hi éra present, és clar, va assentir notòriament al meu comentari i va recolzar la seva raó. No recordo si en aquell moment hi va haver resposta clara davant el problema o aquesta va ser, simplement, formulària. El cas és que transcorregut més d'un any i mig, la cosa encara segueix igual.

Ara s'hi estan fent obres al carrer de Garcilaso. Es reurbanitza completament. És un bon moment per acabar amb el problema i -donem-hi el vot de confiança que en Jordi Flores ja rebutja, amb la seva raó- val esperar que s'hagi tingut en consideració. Esperarem, doncs, a la fi de les obres.

En altre ocasió -ja pot fer ben bé un any- vaig denunciar el cas omís que els conductors -una colla de bàrbars, permeteu-me que ho digui- fan del pas de zebra de la cruïlla Garcilaso-Acàcies: pujen a gran velocitat i per travessar t'has de llançar a la piscina, amb el conseqüent -i, de vegades, extrem- risc; allí hi cal un semàfor de manera perentòria i inel·ludible. També la solució va restar diferida a la reurbanització de Garcilaso. De nou, tornem-hi amb el vot de confiança i esperem a veure què passa a la fi de les obres.

Però, encara que tots dos problemes es resolguin satisfactòriament, sí que té plenament raó en Jordi quan diu que la vida i la integritat física dels ciutadans és una prioritat sempre i en tot cas i, per tant, sóc de l'opinió que aquests problemes s'haguessin hagut d'afrontar amb urgència, sense esperar unes obres que, ja en aquell moment, no s'hi comptava de veure-les acabades fins final del'any 2009 (i ara sabem que es retardaran més enllà del previst per causes que ara i aquí deixarem córrer).

I encara, la solució del tema de la cruïlla Garcilaso-Acàcies passava per una qüestió tècnica i pressupostària (i, ens agradi o no, ja sabem què vol dir això), però el del bar Garcilaso-Francesc Tàrrega éra -és- molt més fàcil de solucionar i tampoc s'hi ha posat fil a l'agulla. No pot ser que els problemes només s'afrontin a cops de mobilització de veïns (sovint de llarga durada: no hi ha raó prou potent, sembla ser, perquè es prenguin mesures immediates), però si és així com ha de ser, potser que anem prenent nota per a successives ocasions, sobretot quan està en joc la seguretat de les persones.

Però és una pena que hagi de ser així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?