dimecres, 30 de desembre de 2009

El carrer de les Cacàcies

Direu que sóc molt reiteratiu amb el tema del carrer de les Acàcies, però és que allí hi visc jo: al carrer més desgraciat de tot el barri del Congrés i dels Indians. El carrer de les Acàcies és com el pessebre del barri: nois, anem-hi cap allí que hi falten caganers. És clar, els porcs creuen que com l'Ajuntament ja hi ha fet al carrer la gran porqueria, que és el búnker, doncs tot s'hi val i com a casa, tu... Com a casa dels altres, és clar. Jo proposaria inclús un canvi de nom: carrer de Goscelanosa. Així ja ho acabariem d'arrodonir.

D'altres coses, perquè en el capítol d'incívics hi hem d'incloure els serveis municipals; executats per llicenciataris, sí, però municipals a fi de comptes. Qui els supervisa? Doncs no ho sé, però si hi ha un supervisor -cosa que dubto, perquè en aquest país tota la tasca administrativa sembla que s'acaba amb l'atorgament de la concessió- diriem que viu molt bé, perquè no fot massa brot.

Però anem a pams.

A mí sempre m'agrada aportar proves d'allò que dic. Si més no, dins els límits d'allò que és possible i raonable. En el cas de les defecacions de gossos, però, les proves són supèrflues perquè és del domini públic que el pobre carrer de les Acàcies és la comuna canina del barri, una espècie de parc temàtic de la merda de gos, el cagon khan, com si diguéssim. Però no em resisteixo a fer-vos a ulls unes quantes mostres d'aquesta peculiar rebosteria de la què gaudim els veïns acaciencs...


Cagarada d'artesania barroca de gos de tamany petit-mitjà (estimativament, un 10-15 kg). El pastís va ser dipositat a la vorera de la banda de mar davant mateix del búnker, la comuna més apreuada per l'espècie canina (sintomàticament, per cert)


No em negareu que aquest és veritablement un model d'alta costura, eh? L'amo d'aquest gos és un porc, però un porc amb corbata: de recollir la merda, res de res, que s'aguantin els veïns i vianants; ara, això sí: que no faci pudor, que fins aquí hi hauriem d'arribar: un bon grapadet de serradures i amics com abans, tu. I és que, al carrer de les Cacàcies, el nivell de merda és tan alt, que ja s'arriba a refinaments veritablement florentins. Aquesta joia de la caganeria universal la vaig trobar també a la vorera mar, entre Prat d'en Roquer i Alexandre Galí


Aquesta, per variar, no és merda de gos, és merda d'ésser humà (o això diu que és). Aquí, on resta aparcada la furgoneta, hi havia uns contenidors que l'Ajuntament ha decidit suprimir o reubicar. Però l'home és un animal de costums i continua deixant la seva porqueria on sempre. I si s'han endut els contenidors, ja els posaran, home, tu fes com sempre...

Ara anem a l'Ajuntament.

L'Ajuntament s'omple la boca parlant d'incívics. Redéu, com els hi agrada aquesta paraula tan fina i tan acurada, quan n'hi ha tantes, tan gràfiques, tan descriptives, tan exactes i tan rotundes per anomenar la colla de marrans que patim de manera tan gairebé epidèmica. Ara que potser fa bé,perquè així s'estalvia haver d'aplicar-se-les a sí mateix.

Al carrer de les Acàcies (o de les Cacàcies o de Goscelanosa, tot li va bé) no tan sols hi ha gossos caganers i amos porcs, no. Aquí tenim de tot. Aquí també tenim gent ben barroera fent la feina, que treballa a sac, que tant se l'hi en fot tot. Au va, tu, fem via, que quan abans acabem abans plegarem. Acabar, per a aquesta penya, vol dir cobrir l'expedient, passar depressa i, si surt amb barba, Sant Antoni i, si no, la Puríssima, i qui dies passa, anys empeny. Mentrestant, el seu sou el paga, visualment, «Contento de Destrucciones y Patatas» o qualsevol altre concessionari, però, en una instància tan llunyana com segura (el meu compte corrent ho sap fefaentment), els qui veritablement paguem som els ciutadans amb els nostres feixucs impostos locals. Paguem per un servei que és una merda (i no m'invento res: tot seguit ho veureu) i paguem -i molt- per uns estris de disseny, uns contenidors que havien de ser la setena meravella del món, que després els empleats dels serveis tracten a puntades de peu. Algú els hi diu alguna cosa? No, evidentment. Perquè les fotografies que tot seguit us hi exposo són ben fresques, del 29 de desembre (avui o ahir, segons a quina hora acabi pujant aquesta entrada), però en tinc una col·lecció així de llarga que vaig inaugurar quan la Casa Gran va inaugurar al seu torn aquests contenidors que van ser tan bonics el primer dia, col·lecció que, juntament amb alguna més, duré a sobre en un llàpis USB al proper Consell de Barri, assenyalat, si no recordo malament, per al proper dia 12 de gener. Encara farem cine i encara riurem, ja veureu...


Si un cotxe posa una sola roda en el mateix espai de vorera que ocupa el contenidor, segur que passa un urbà i segur que li fot -amb tota la raó- la gran recepta. Però com és un contenidor tractat a sac pel personal del servei de recollida, o l'urbà no passa o el retrovisor de la moto li fa un angle mort a la línia visual. Ho dic perquè aquest contenidor, amb petites variacions centimètriques diàries en més o en menys, està així des fa tres o quatre setmanes. Aquest contenidor està ubicat -no podia ser menys- davant del búnker


Aquest parell de contenidors estan, aproximadament, a l'alçada del número 30 del carrer. Valen els mateixos comentaris que en la fotografia anterior


De nou els típics contenidors que deuen tenir por dels cotxes; ho dic per la mania d'enfilar-se a la vorera. Aquests estan a pocs metres de la cagada fashion de les serradures, i composen, així, un conjunt armoniós de meravelles (o merdavelles?) urbanes i veïnals

Ara que tot això va molt bé per a les rates. Per a què s'alimentin força, vull dir, perquè en estar els contenidors enfilats a les voreres, les trampes posteriors resten obertes proporcionant als simpàtics animalons l'aliment tan ncessari per al seu desenvolupament físic, intel·lectual i espiritual.

I és que ens queixem de vici, home...

Nota: totes aquestes fotografies es divulguen sota una llicència Creative Commons by-nc-sa. Les podeu copiar i divulgar lliurement, però heu de fer sempre esment de l'autor (jo) i d'aquest bloc, no podeu fer-ne ús comercial i, si en feu una obra derivada, l'heu de posar sota la mateixa llicència (ens hem d'acostumar a compartir, xicots)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?