dimecres, 30 de desembre de 2009

La imatge de l'atur

Carrer de Francesc Tàrrega, de bon matí. Un magatzem de materials de construcció. Davant, quinze o vint homes, la majoria d'ells d'aspecte clarament sudamericà. Esperen. Allí hi van petits contractistes o autònoms, és possible que inclús bricoleurs, i sempre és possible trobar un pedaç. No una feina estable, normalment, simplement una petita obra, potser una cuina, potser algú que necessiti ajuda per enrajolar un bany. 20, 30 euros... fins i tot 50, si la cosa va bé. Res per solucionar el problema gros, però potser prou per acabar d'omplir el carret de queviures o perquè manqui menys per arribar a pagar el lloguer.

La imatge de l'atur oprimeix el cor quan deixa de ser una xifra, un percentatge, una lamentació llunyana quan creix o una hipòcrita campana de victòria del qui no ha vençut en cap batalla -perquè no l'ha lliurat- quan disminueix. La imatge de l'atur no són xifres; són cares, són mans que s'escalfen a la butxaca en l'anhel de poder escalfar-se amb una mica de treball.

La imatge de l'atur és trista i dramàtica.

I també la tenim al nostre barri.

I pot tenir el rostre d'un veí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?