dimarts, 1 de desembre de 2009

Por al «Dr Ferran i Clua»

La marginalitat ens causa rebuig, no val negar-ho, perquè negar la realitat és la millor manera de no resoldre mai un problema. Tots sabem la forta contestació que es produeix als barris guardonats amb un centre de venopunció, que en alguns casos arriba inclús a utilitzar -no sempre amb plena justificació- la intervenció dels antiavalots; menys problemàtic resulta el tema de tenir prop de casa el refugi per a sense sostre, però hem de ser clars: gràcia, allò que es diu gràcia, no li fa a ningú. S'experimenta un cert grau de conformitat (bé, en algun lloc han d'estar aquests equipaments... pobra gent, home, hem de ser especialment humans amb els més desafavorits...), però no, en tot cas, una aprovació franca i rodona i molt menys un aplaudiment.

En el cas del búnker del carrer de les Acàcies, però, sí es posible que n'hi acabi havent una contestació frontal i eventualment forta: els pares del CEIP «Dr Ferran i Clua» veuen aquest assumpte del refugi com fum al nas.

Efectivament, quan el districte va deixar el búnker per tal d'ubicar el casal de barri al nou edifici de Garcilaso/Manigua, l'explicació que es va donar als ciutadans -si més no, la que es va oferir al Consell de Barri- és que el solar ocupat pel barroer edifici del carrer de les Acàcies calia per a l'ampliació del CEIP «Dr Ferran i Clua» (i sóc incapaç de recordar si també hi participava, en això de l'ampliació, l'IES «l'Alzina»). Sí que recordo, perfectament, l'alegria amb la què vaig arribar a casa donant la notícia a la família i especulant amb la possibilitat de què un nou accés al CEIP pel carrer de les Acàcies podria donar-li molta alegria al vial.

Bé, la meva alegria éra poca si la comparem amb la de les famílies del CEIP, que ja assaborien la sembla ser que molt necessària ampliació del centre.

Ara, aquesta sorprenent destinació del búnker (sorprenent perquè, realment, ningú va comunicar la intenció municipal fins que fou evident) ha omplert de desencís als pares i mares del «Dr Ferran i Clua».

Què pensen fer?

De moment, segons es dedueix del seu bloc, mantenir-se en una tensa vigilància. És clar, volen conéixer el veritable abast de la decisió municipal: si es tracta de quelcom definitiu o si és una qüestió provisional d'un any o dos. Però inclús en aquest darrer cas, sempre queda el neguit de saber que aquestes coses massa sovint resten estancades i allò que havia de servir per sortir del pas un any o dos, en passen deu i en passen quinze i encara hi és.

Ja vaig dir fa uns dies, que els pares i les mares del CEIP tenen tot el meu suport; el tenen, en primer lloc, perquè el seu interès és, per altres raons, també meu: la perspectiva de què s'esvaeixi del meu carrer aquella mena de caixa de morts arquitectònica, és ben atraient; però, en segon lloc, perquè l'aspiració de les famílies del CEIP em sembla justa i prioritària, i ben digna de la solidaritat veïnal. No puc parlar en representació de ningú més que de mi mateix, és clar, però tinc la percepció de que la immensa majoria dels veïns del carrer de les Acàcies està d'acord amb aquestes raons, de la mateixa manera que també se sentirà solidari un bon nombre de veïns d'altres indrets del barri.

No sé ben bé en què els puc ajudar, però sàpiguen des d'ara mateix que poden comptar amb mi.

1 comentari:

  1. Gràcies pel teu suport Xavier.
    Esperem que l'administració valori la nostra opinió i que definitivament ens confirmi la data d'enderroc i d'inici d'obres per la millora tan necessària i tan esperada del nostre centre.
    Seguirem lluitant per que això sigui una realitat.
    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?