dimarts, 1 de desembre de 2009

Una illa neta

Aquesta setmana passada he estat uns dies a les illes Canàries, concretament a La Laguna, una ciutat molt bonica que us recomano, on contrasten armònicament la seva ancestralitat (és la ciutat més antiga de les illes i durant segles, fins fa un i mig, fou la seva capital) i la seva característica de ciutat universitària on predomina netament l'ambient jove.

Ep! He dit netament?

Doncs sí. Una de les coses que crida l'atenció, a poc que un s'hi fixi, és la netedat dels seus carrers, tot i què la presència dels serveis municipals de neteja no és massa visible (molt inferior a la de Barcelona). No es veu una merda de gos, no es veu un paper per terra, ni burilles, ni porqueries. El civisme evident dels seus habitants -i perquè sigui dit, insisteixo en la forta incidència de jovent- és digne de ser tingut en compte.






Torno de l'aeroport, camí de casa. El passatge de Salvador Riera és ple de paperots per terra i el carrer de les Acàcies és un parc temàtic per a gossos (el dragon khan de les cagades). I, mireu, no és una qüestió de Guàrdia Urbana, no pot ser que tot hagi de funcionar amb la porra a la ma. A La Laguna, no hi havia una presència policial agobiant, i si no hi havia massa presència policial i no hi havia una presència sensible de serveis de neteja (com sí que n'hi ha a Barcelona), això què vol dir? Doncs vol dir que allí són cívics i aquí, al nostre barri, hi ha un sensible nombre de veïns que són, senzillament, uns porcs. I uns incívics, sí, val, i uns insolidaris. Però fonamentalment, uns porcs.

Potser l'acció cívica ciutadana hauria de canviar d'objectiu: si no hi ha manera de conscienciar els amos d'animals, potser s'hauria d'exigir l'Ajuntament que posi més i més importants obstacles a la seva tenença, si més no, als gossos: una molt forta tributació, obligatorietat d'assegurança de danys, incrementar (incrementar molt) la duresa de les sancions per incompliment d'ordenances (vacunació, xip i, no cal dir-ho, brutícia). És una pena, perquè els animals suposen un gran bé per a moltes persones grans i soles per a les quals l'animal de companyia és una font d'equilibri psíquic i emocional en un moment de la vida en què aquests equilibris tendeixen a la precarietat i que no tenen recursos per afrontar un eventual enduriment tributari (l'altre, el sancionador és fàcilment evitable). Però també val pensar dues coses: en primer lloc, l'incivisme no té edat (i jo he vist molt sovint a gent gran deixar l'obsequi caní allí on el gos l'ha deixat) i, en segon lloc, sempre es poden arbitrar exencions fiscals per a la gent gran que no té antecedents d'expedients sancionadors per incivisme.

Però alguna cosa s'ha de fer, perquè en una ciutat que és especialment bruta, ubicada dins d'un país que és especialment brut (en termes urbans, si més no), el nostre barri no és ¡ni de bon tròs! capdavanter en netedat. Ans el contrari: en la meva personal percepció, som dels primers... començant per la cua.

I això és culpa de tots i hem de posar-hi remei entre tots.

Nota: totes aquestes fotografies es divulguen sota una llicència Creative Commons by-nc-sa. Les podeu copiar i divulgar lliurement, però heu de fer sempre esment de l'autor (jo) i d'aquest bloc, no podeu fer-ne ús comercial i, si en feu una obra derivada, l'heu de posar sota la mateixa llicència (ens hem d'acostumar a compartir, xicots)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?