dimecres, 13 de gener de 2010

Consell de Barri - Gener 2010 (I)

Ahir va haver Consell de Barri, com ja sabeu i, com sempre que puc -que és gairebé a totes les convocatòries menys a la primera i la darrera-, hi vaig assistir.

Les reunions del Consell de Barri seguiran essent trimestrals -més o menys- com sempre, però ara amb una particularitat: com que el reglament del Consell de Barri (art. 21.1) estableix que es convocaran com a mínim dues reunions anuals, el del Congrés-Indians en farà, efectivament quatre, però només dues (las dels solsticis, és a dir la d'hivern i la d'estiu) seran, per així dir-ho, reglades: les altres dues (les des equinoccis: primavera i tardor) seran, d'alguna manera, més informals. Veurem les diferències reals i pràctiques quan tot això estigui ben be en marxa.

Marxa que va començar ahir amb l'elecció del Vicpresident del Consell i dels membres de la Comissió de Seguiment.

El tema del Vicepresident va ser un interessant exercici de despotisme il·lustrat. En estricte compliment del Reglament, això no es dubta. Els ciutadans de a peu i classe de tropa vam contemplar (ben dit: només contemplar i prou) com les entitats cíviques s'enfrontaven per la cadira vicepresidencial, cosa que no va acabar en una picabaralla -seria prou exagerat definir-la així- però sí que el fet de què ningú no aconseguís els dos terços dels vots -condició reglamentària sine qua non per accedir-hi- va dur a certa polèmica entre les entitats, perquè no hi va haver manera de què s'arribés a cap acord per tal de resoldre el problema. La Gemma Mumbrú -aquí sí que se li va notar l'ofici- es va veure venir que allò podia acabar fàcilment com el rosari de l'aurora i va decidir ajornar la votació i dur-la a terme en un acte convocat a l'efecte, explicant que el cul de sac a què havia arribat la situació no podia impedir que continués la resta de l'ordre del dia del Consell. Inopinadament, l'Associació de Veïns Congrés-Indians va cedir tots els seus vots al grup que representava un determinat senyor, i la situació va restar desencallada.

Va haver moments que, si els arriba a enganxar Fellini, hi hagués pogut montar una escena del tot digna d'Amarcord. Els ciutadans allí presents restàvem bocabadats, deixant anar sarcasmes d'indignació; i no n'hi havia per a menys. Allò va ser una escenificació de la forma més grollera de fer política, sobretot quan veus, llegint el reglament reiteradament esmentat, que aquesta vicepresidència no n'és per tant i què resulta més un lloc de lluïment, que cap altra cosa. I encara més en veure que tota la qüestió es ventilava entre poc menys d'una dotzena d'entitats associatives (les polítiques, naturalment, ja s'havien reservat el seu propi espai per via reglamentària; això dels reglaments deu fer goig... per a qui els fa a gust i ganes, és clar).

Per tant, i malgrat el detall de vergonya torera final per part de l'A.V., he de dir a les entitats del barri -i crec que bona part dels ciutadans presents hi estaran d'acord-, a totes les entitats del barri, que el número d'ahir va ser prou lamentable, que sembla mentida que entitats que s'anomenen cíviques ofereixen un espectacle de tant baix nivell de política barroera i què malament anirem si allò al què estan jugant unes i d'altres, en comptes d'unir voluntats i esforços per millorar les moltes coses que cal que millorin al barri del Congrés i dels Indians, és a fer-se la competència, a cercar com sigui qualsevol protagonisme (cadascú sabrà en interès de què o de qui). Quan us queixeu de què la gent passa de les associacions, de què les xifres de socis no s'incrementa, de l'escepticisme cívic, mireu per un foradet l'espectacle d'ahir i hi trobareu moltes explicacions.

Més enllà d'aquesta trista qüestió, la sessió va transcórrer com sempre. Cadascun -jo mateix inclòs- va dir la seva en funció del seu propi interès o de la seva pròpia ceba i la regidora va anar responent a unes coses i prometent solució a unes d'altres. La neteja del barri com a protagonista principal -això és habitual, cosa que és molt mal senyal- seguida de la iluminació i la jardineria, com a principals trets.

I una cosa ben curiosa: va haver algunes discrepàncies sobre les obres a toro pasao. Alguns veïns del carrer de Vèlia, a tall d'exemple, van trobar que les voreres s'han fet massa amples i que, per fer aquestes voreres, ara només ha quedat un marge per a estacionament de vehicles, en comptes de dos, com hi havia abans. Objecció personal (molt personal, que consti): potser ja n'hi ha prou de tant mirar pel cotxe i potser s'hauria de pensar que, quan s'adquireix un vehicle, s'adquireix també, si més no, la necessitat de proveïr -de la pròpia butxaca, si no hi ha d'altre remei- un lloc on estacionar-lo (com, d'altra banda, fem molts milers de ciutadans de tots els estrats socioeconòmics). També en l'àmbit estrictament personal, opino que la ciutat és per a les persones i què les voreres constitueixen espais de trobada i de convivència. Que una vorera sigui ampla i no estreta, vol dir que si em trobo un veí o un conegut i ens ve de gust aturar-nos i fer petar la xerrada, podem fer-ho sense molestar, perquè -sobretot si ens apartem una mica- deixem espai suficient perquè la gent continuï passant còmodament. I això fa barri i fa ciutat. El que no fa ni barri ni ciutat i sí crea àmbits de poca convivència -i de mala qualitat- és què la major part de l'espai -una sensible i important major part de l'espai urbà- se l'endugui la ferralla o bé aturada sine die o bé formant riuades en moviment. Cap iniciativa destinada a ampliar l'espai per als vehicles en detriment de l'espai per als vianants, per als jardins o per a la convivència de les persones trobarà el meu suport i sí, en canvi, tota la meva oposició de modest ciutadà de base.

Dit això, sí que em va cridar l'atenció de que alguns veïns es queixessin del resultat de les obres un cop acabades aquestes. Això estaria justificat si no n'hagués hagut informació prèvia sobre la seva planificació. Però jo he vist documents, plànols, presentacions en pantalla, papers i la intemerata. Inclús es podien baixar del bloc de l'Enric. Home, ja sé que interpretar un plànol tècnic no és a l'abast de tothom però aquí -apunteu-vos un altre fracàs- han punxat les entitats, la major part de les quals (no totes, sembla ser) s'han limitat a penjar els plànols dels taulers sense oferir-ne una àmplia interpretació. I -les culpes són per a tots- també s'ha de retreure aquesta espècie de negligència envers la documentació, aquest menys preu pel paper que fa que no hi parem l'atenció necessària pel nostre propi interès.

No he esgotat encara els temes d'aquest Consell de Barri, però ja m'allargo massa, així que ho deixo aquí. Ara com ara. Es va parla rde més coses i d'alguna se n'hauria de fer un esment especial, perquè be s'ho mereix.

Continuaré, doncs, amb el tema.

1 comentari:

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?