divendres, 22 de gener de 2010

El carrer de les Acàcies

D'acord amb el nomenclàtor oficial de la Ciutat, el carrer de les Acàcies rep el seu nom del fet -gairebé evident- de què, a començament del segle XX, s'hi van plantar aquests arbres, els quals van acabar per convertir-se en senyal d'identificació del vial, que va assolir aquesta denominació en algun moment anterior a l'any 1927.

No n'he trobat més dades històriques sobre el carrer, potser perquè, el pobre, no té una història destacada més enllà -suposo- dels aconteixements que a cada moment van afectar el conjunt de la ciutat.

Resta encara alguna casa d'una indefinida època propera a la seva urbanització inicial, però gairebé tots els seus edificis que avui s'hi poden veure estan construïts a partir dels anys 60.

Si admetem que l'AEB 198 abarca en la seva totalitat l'antic barri dels Indians, no queda més remei que convenir que el carrer de les Acàcies forma part d'aquest barri tradicional (únicament tradicional, atès que, en termes d'estricta divisió oficial, no hi ha més barri que el del Congrés i dels Indians, dins el districte de Sant Andreu).

El carrer de les Acàcies transcorre entre carrer d'Alexandre Galí i el passeig de Maragall -delimita un costat dels jardins de Jaume Ferran i Clua- de nord a sud; el travessen els carrers de Prat d'en Roquer i de Garcilaso i, entre aquests dos, hi conflueix el passatge de Salvador Riera. Té uns 350 metres de llargada. Les cases són més aviat de tamany reduït, unifamiliars i petites comunitats de no gaire més enllà d'una dotzena de veïns, quan hi arriben.

La seva activitat comercial és molt baixa i es redueix a dos bars. A més, hi ha una farmàcia, un consultori professional de logopèdia, una llar d'infants privada, dues escoles d'arts marcials i algun taller supervivent del tancament, pràcticament general, dels últims deu anys, així com diverses oficines, representacions comercials i magatzems. També hi ha una representació d'un altre tipus de negoci no vinculat al comerç corrent, que no assenyalarem massa per allò de què, fins avui, no ha causat molèsties objectives al veïnat (que jo sàpiga). Fins fa un any hi havia ubicat el casal del barri, per al què s'hi va construir un edifici -que personalment considero horrorós- i que actualment, amb el trasllat del casal, s'utilitza com a refugi d'indigents en nits d'extrema fredor, a l'espera de que s'executi el projecte d'ampliació del CEIP «Ferran i Clua» i de l'IES «l'Alzina», als quals és afecte el solar.

Pel que fa a l'acàcia, és un dels arbres més comuns del món, tot i què no ho sembli pel fet de què dins d'aquesta denominació s'hi agrupen unes 1.450 espècies diferents, i sovint molt diferents. I, la veritat, no sé establir quina espècie d'acàcia tenim al carrer. Potser algun botànic -professional o aficionat- que arribi a llegir això ens pugui fer una mica de llum.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?