dimarts, 11 de maig de 2010

Ara sí, ara ja torno

La fase d'execució d'un projecte important en el què hi venia treballant en els darrers vuit mesos, ha tingut aturat aquest petit bloc durant ben bé un mes, cosa per la qual us he de demanar disculpes. Ja sé que encara sou pocs els qui em llegiu i sé que no tinc cap obligació d'escriure, però això és molt relatiu: quan algú t'obsequia amb la seva atenció es contrau una certa obligació de correspondre; en el món modern, l'atenció és un bé escàs, tan escàs que hi ha gent que de l'atenció dels altres hi obté diners (i no pocs: penseu en Google, a tall d'exemple) i per tant, els qui tenim el privilegi de ser atesos, de que la nostra feina, per més que d'afeccionats, sigui valorada per algú és quelcom que s'ha d'agrair.

Ja culminat el projecte en qüestió, torno a emprendre les tasques habituals en els meus blocs i torno a dirigir una mirada al barri i a la ciutat. I, malauradament, trobo coses que no m'agraden, més enllà -molt més enllà- de la brutícia crònica del meu carrer.

Ahir, diumenge, vaig gaudir per primer cop de l'espai del Canòdrom, un espai que, malgrat ser encara incipient, és prou prometedor. Tan prometedor que em fa l'efecte que els veïns el podrem gaudir molt més aquests propers anys d'interinitat que després, quan es planifiqui i executi un projecte que haurem de vigilar milimètricament si no volem perdre aquest espai disfressat d'equipaments. Però hi ha d'altres coses que no m'han agradat en absolut. Amb la fi de les obres, he pogut constatar alguna que altra promesa que no s'ha complert i he vist deficiències que les obres havien de solucionar o que s'havien diferit per causa de les obres i que encara segueixen igual i que, perduda aquesta oportunitat, s'eternitzaran si els veïns no emprenem accions decidides.

També he de tornar amb la meva petita i modesta història del barri a través del nomenclator dels seus carrers, que vaig deixar suspesa quan ben bé era un nounat.

Tot s'haurà de reemprendre, però hauré de fer-ho anant-hi a pams.

Ens veiem tot seguit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?