dimarts, 11 de maig de 2010

Deixeu en pau la Diagonal

No vaig poder assistir a la última reunió del Consell de barri que, en realitat, no éra de Consell de barri, atès que ara han passat a ser semestrals i en el trimestre que no toca es fa una cosa que se n'hi diu d'una altra manera que ara no recordo.

Vaig llegir al bloc de l'Enric, el nostre conseller de barri, que hi va haver una mica d'enrenou causat perquè una plataforma de veïns va protestar pel fet de què se'n parlés del tema de la Diagonal, argumentant que aquest és un problema de ciutat i no de barri. L'Enric opina que els problemes de ciutat també tenen cabuda en el Consell de barri (o com s'hi digui) i jo hi estic d'acord. Precisament aquesta és la raó que m'ha fet lamentar addicionalment el no haver pogut anar-hi.

Però si hi hagués anat, no hagués estat un espectador precisament amable; poc amable, no cal dir-ho, en termes conceptuals, no formals. Dit d'una altra manera: hagués estat molt crític, frontal i potser àcidament crític amb el projecte municipal de la Diagonal.

I crític perquè no ho veig clar. La Diagonal necessita un arranjament general, és veritat, però això no vol dir que s'hagi de reformar de cap per avall, ni que s'hagi d'estrangular el pas de vehicles, ni molt menys que s'hi hagi de fer passar el tramvia.

Ens han venut que el projecte de la Diagonal serveix a la finalitat de minvar la circulació de vehicles particulars -els cotxes, per entendre'ns- i de donar protagonisme al transport públic, als ciclistes i als peatons. És fals. Està ben clar que no són aquests els objectius que veritablement es persegueixen. Ens enganyen i ens enganyen a plena consciència, a tal punt que, en termes polítics, estem davant d'una veritable estafa.

En primer lloc, de suprimir circulació rodada, nassos. El que aconseguiran -i ho saben perfectament- és derivar-la cap a d'altres zones i barris, com ara l'Eixample, que veurà incrementada la circulació de vehicles en unes proporcions que ja veurem si el trànsit les suporta però que de ben segur que no les suportaran ni els veïns, ni els vianants, ni els qui hi treballin a les zones afectades. Deixem-nos de ximpleries: la solució al volum de trànsit que suporta la ciutat de Barcelona és global, sigui quina sigui. Treure circulació d'aquí per incrementar-la allí, és una bajanada que no té ni sentit ni utilitat. I ells ho saben. Però la ximpleria creix fins al punt de permetre sospitar de mala fe, quan és clar que la Diagonal és una via dissenyada -ja des del temps d'en Cerdà- per donar fluïdesa al trànsit tot i donant ràpida escapatòria als vehicles que van de pas, que només volen travessar total o parcialment Barcelona i distribuïnt també amb rapidesa el que ha d'anar a indrets diferents de la ciutat. Escanyant una via així només s'aconsegueix l'efecte justament contrari al que anuncien. I ells ho saben.

La Diagonal, d'altra banda, és en puritat una rasa que divideix la ciutat en dues bandes i és un inconvenient ocasionalment prou incordiant quan es vol anar d'una banda a l'altra. Aquesta molèstia és, no obstant, rendible (i així ho veiem gairebé tots els ciutadans) gràcies al volum de trànsit que la Diagonal absorbeix i canalitza. Què passarà amb aquesta rendibilitat urbana quan la Diagonal continuï sent un greu inconvenient -potser inclús agreujat- però que ja no absorbeixi el trànsit que absorbeix? Que se n'anirà en orris. I ells ho saben.

El comerç de la Diagonal, altrament, no viu del pas entès com a passeig. El client del comerç de la Diagonal és, en general, un senyor que hi va, no un senyor que hi passa. La Diagonal no és com la Ronda de Sant Antoni, que els qui volem adquirir productes informàtics anem allí a veure a quin establiment comprem, segons les condicions que ens facin: el senyor que va a can Bages, va a can Bages, no és un que passa per allí i es compra un rellotge de dotze mil euros perquè, guaita, tu, què bonic que és aquest rellotge. Tampoc els ciutadans ens hem plantejat mai anar a a la Diagonal a passejar. Inclús caminant, la Diagonal és una via per anar d'un lloc a l'altre, no un passeig per prendre el sol (en general), sobretot en el tram afectat (entre Francesc Macià i Glòries).

Per tant, deixem-nos de pel·lícules de Walt Disney, si ho mirem amb distancia, que sigui un bulevard o que sigui una rambla, se'ns refot a la immensa majoria de barcelonins.

En realitat, el que vol el senyor alcalde és posar el seu tramvia peti qui peti. Aquesta és la única realitat. I perquè hi té tant d'interès? No ho sé. Jo només sé que la qui ha pagat tota la despesa publicitària de l'invent ha estat, justament, la companyia concessionària del refotut tramvia, ai carai. I fixeu-vos que fent trampa, perquè l'opció C de la famosa consulta, la que demana que es deixi la Diagonal en pau (no per immobilisme sinó, simplement, demanant projectes més coherents amb l'interès dels ciutadans i no d'una companyia privada) ha estat amagada a consciència; i on no s'ha amagat rodonament, s'ha camuflat arterament. Que ho expliqui l'alcalde, que ho expliqui.

Però que ho expliqui ben clar i que es deixi de demagògies, de romanços i de preses de pèl.

--------------------

Per a la Diagonal

OPCIÓ C

1 comentari:

  1. Molt interessant el teu article. Soc un dels que van muntar el grup No a la reforma de la diagonal a facebook. De vegades som una mica besties i diem moltes bajenades, és important que algú, com tu mateix, que escriu de forma cohorent i tranquila, ens ajudi penjant aquest tipus d'articles.
    Moltes gràcies !!!

    Fredi

    ResponElimina

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?