dissabte, 5 de juny de 2010

Comerç al carrer

El comerç és senyal de vida. El comerç és, inclús, alegria. El comerç, ben entès, petit, el comerç -permeteu-me la grolleria- de comerciants o de comerciants amb clients, no aquest horror despersonalitzat que patim ara amb aquests monstres que denominem grans superfícies i que constitueixen, precisament, l'antítesi del comerç, que són el monòleg, la imposició, el lo tomas o lo dejas.

Quan Levine, Locke, Searls i Weinberger van llançar el «Manifest Cluetrain» i van establir que el mercat és conversa, no inventaren, en el fons, res de nou; no, perquè des que l'home és un animal social, abans que animal polític és animal comerciant. No cal complicar-se massa la vida: tots el avenços humanístics (que són els que, veritablement, compten al decurs històric) neixen de l'anàlisi dels avenços materials, científics. I els avenços materials, científics, els posa al nostre abast el comerç. Quan l'ambaixador hi va, és perquè el comerciant hi ha anat i hi ha tornat; i sovint moltes vegades. La via del coneixement sempre l'obre un comerciant.

I el comerç és -i ha estat sempre- conversa, àgora, plaça pública, fòrum...

Avui, el districte de Sant Andreu celebra el dia del mercat al carrer; i el nostre barri, el barri del Congrés i dels Indians hi participa. A la plaça del Congrés, els comerciants més proactius -lamentablement ni tots ni els més característics, deixant a banda les més honorables excepcions- han muntat la seva parada. Potser perquè són conscients de què el comerç no són els guanys d'un dia -la majoria, segurament, hi perden, si fem el còmput vendes/cost d'hores- sinó, precisament, una conversa. Deuen pensar: «Mira, probablement no vendrem gaire i és ben segur que, en diners de calaix, el nostre esforç no serà recompensat. Però hem de sortir al carrer perquè hem de xerrar, hem de mantenir viva la conversa amb els nostres veïns si volem mantenir viva la relació amb els nostres clients»

La vella saviesa ancestral, funcionant a ple rendiment.

Doncs jo vull que hi consti, tot i que no pugui oferir-vos res més que aquest modest, gairebé insignificant, espai. Perquè sóc veí, sóc client i vull que la nostra conversa sigui permanent i perllongada.

He estat aquest matí amb vosaltres, comerciants del meu barri, veïns meus, en un dia que sembla que hagi esclatat la primavera, on els arbres han decorat la nostra plaça amb el bàlsam d'un verd intens i refrescant per fer-vos a vosaltres, amics, l'escenari més brillant per a la vostra tasca, per al vostre esforç, per a la vostra feina.

Per al meu -per al nostre- agraïment.


 Diverses parades a la vora de l'estany (bé, estany més o menys...)

Altra vista d'algunes parades a la plaça del Congrés

Quants barris gaudeixen d'un establiment de comerç just?
El Congrés i els Indians sí que ho te gràcies a l'empenta de l'AFOCA.
Un valor afegit molt important a l'esperit comercial.

Una primavera esclatant acull i realça la iniciativa dels nostres comerciants


Nota: totes aquestes fotografies es divulguen sota una llicència Creative Commons by-nc-sa. Les podeu copiar i divulgar lliurement, però heu de fer sempre esment de l'autor (jo) i d'aquest bloc, no podeu fer-ne ús comercial i, si en feu una obra derivada, l'heu de posar sota la mateixa llicència (ens hem d'acostumar a compartir, xicots)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?