dimarts, 21 de setembre de 2010

Els mercats i els costums

Hi ha equipaments que no tenim al barri, però això no vol dir que el barri hi estigui mancat. Dins dels límits del Congrés i dels Indians no tenim, per exemple, mercats, però gairebé a tocar -sobretot per als que hi viuen a la zona més meridional- en tenim dos: el de Felip II, al triangle format per Felip II, Olesa i Juan de Garay, a la Sagrera, però pràcticament al límit mateix del nostre barri, i el del Guinardó, al carrer Teodor Llorente, a cent metres escassos de la plaça Maragall.

N'hi ha un altre una mica més apartat, però no pròpiament lluny (sobretot per als qui hi vivim al territori fronterer, ja tocant a Nou Barris i al Guinardó) que és el de La Mercè, al costat mateix de la plaça Virrei Amat. I és el mercat al què hi anem els de casa.

Això dels mercats respon, de vegades, a paràmetres estranys. A casa dels meus pares, al Baix Guinardó, n'hi ha, pràcticament equidistants, dos mercats: el de l'Estel i el de la Sagrada Família. Doncs bé, la mare sempre anava a comprar a la Sagrada Família. I jo em preguntava perquè escollia el mercat al que hi havia d'anar -en baixada- descarregada i havia de tornar -en pujada, òbviament- carregada (i no poc: érem una família de cinc) en comptes de l'altre, clarament més còmode. Ella deia que el de dalt resultava més car, però jo hi vaig parar atenció i les diferències, una parada per l'altra, no s'anaven gaire més enllà. Quan els fills ja vam ser grans i ella disposava de més temps, aprofitant que la línia groga del metro -de recent inauguració al Baix Guinardó en aquelles èpoques- la duïa de porta a porta (gairebé) va adquirir el costum de baixar a comprar el peix al mercat de Santa Caterina, ben bé al costat de la Catedral. Qui l'entengui, que la compri, mai més ben dit.

Doncs a casa meva, guaita, fem igual. Al mercat del Guinardó hi vam anar -de visita i prou- ja fa uns anys; i el de Felip II jo crec que ni l'hem trepitjat. De cap a La Mercè. Bé, pot explicar-se per l'hàbit adquirit: quan ens vam casar, abans de venir al Congrés-Indians, vam viure de lloguer en un pis del passeig de Fabra i Puig amb Ramon Albó, és clar, al costat mateix de La Mercè. I allí ens hi hem quedat, tot i haver-nos allunyat entre cinc i deu minutets de bon caminar (depèn de si el carretó va buit o ple). Això sí: tot anant a la Mercè, fem la pujada de buit i quan hem de carregar cistells i carretons, anem de baixada. En els altres dos casos, allò que guanyariem en distància, potser ho perdriem en manca de racionalització de l'esforç.

En tot cas, m'agraden els mercats. I molt. El contacte humà -molt més proper que a les superfícies asèptiques de l'autoservei- i el particular tarannà dels venedors -i, sobretot, de les venedores- fan del mercat una opció que seria clarament preferent si el temps d'una parella en què treballem ambdós fora de casa ho fes possible. Que no ho fa, lamentablement. Però quan hi anem, el mercat és la proposta més agradable que se'm pot fer de tota la tasca domèstica.

Fa un parell de setmanes, vaig maleir no haver pensat en dur-me la càmera réflex, però, benauradament, els telèfons mòbils d'avui dia duen unes càmeres prou acceptables, sobretot si se les ajuda una mica amb uns tocs de GIMP (un programa lliure de tractament fotogràfic), així que, per celebrar la Mercè, patrona de Barcelona, però també del mercat, els hi dedico a tots els que hi treballen aquestes fotografies.

Tant de bo us agradin


Comencem per alguna cosa ben saludable


Per a un boig com jo pel bacallà... quina temptació!!!

Cansaladers xarcuters en acció

Les parades de peix són les més clàssiques del mercat

Colesterol del dolent...però que n'és de bo!!!

Una mica més de salut per fer passar el tràngol

...I si hem parlat de peix, la carn també demana el seu lloc


Bones festes de la Mercè... Ep! I dels Indians.



Nota: totes aquestes fotografies es divulguen sota una llicència Creative Commons by-nc-sa. Les podeu copiar i divulgar lliurement, però heu de fer sempre esment de l'autor (jo) i d'aquest bloc, no podeu fer-ne ús comercial i, si en feu una obra derivada, l'heu de posar sota la mateixa llicència (ens hem d'acostumar a compartir, xicots)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?