dimarts, 14 de setembre de 2010

Escoles per terra

Ahir es va celebrar sessió de Consell de Barri, el formal, el bo de debò, com si diguessim.

En principi, un Consell sense història i més del de sempre: gossos que caguen -ara també al Canòdrom-, camions que carreguen i descarreguen on els surt dels nassos, ocupacions abusives de la via pública, bars que fan soroll i que no respecten horaris de tancament... algun arbre caigut per aquí, rates per allí, parterres de gespa que semblen planters de patates... Problemes que semblen enquistats en el cosmos d'allò que és irresoluble perquè es repeteixen un consell darrera altre. Ahir vaig passar l'estona retrametent en directe la sessió a través del Twitter i de la xarxa Picotea i vaig matar d'avorriment a les ostres.

Un sol tema interessant, i aquest gros, important, dels què justifiquen plenament que una sessió de Consell s'allargui ben bé fins les deu de la nit (tot i que la qüestió de referència no va arribar a ocupar ni un quart d'hora): l'escola Congrés-Indians. L'escola Congrés-Indians és un projecte educatiu que, per les quatre ratlles que jo conec, és molt i molt interessant. No em vull estendre, perquè com que el tema mereix un comentari específic he demanat a les persones que gestionen aquest projecte que em proporcionin documentació per parlar d'ell àmpliament i amb propietat, però penseu que ahir, durant uns moments, la figura d'en Ferrer i Guàrdia em va passar pel cap. Tant de bo que no m'equivoqui. O no massa.

L'escola del Congrés-Indians ha patit una mena de correbou immobiliari: que si s'havia d'ubicar al Canòdrom, que si al recinte de l'escola Rosa dels Vents (a la Sagrera) que sembla en decadència irrversible -això diuen-, que si ara en uns barracons per als propers quatre anys i després ja veurem què passa. Torno a dir que no entro a fons en la qüestió perquè em manquen moltes dades i només sé de fets i situacions en superfície, però tingueu per segur que en parlaré llarg i estès d'aquest tema.

El que vull ara fer palès és un altre aspecte de la qüestió. Tenim aquest problema, el de l'escola Congrés-Indians, molt bé (vaja, això de és un dir...); i tenim, encara més antic i també pendent de resoldre el tema del CEIP «Doctor Ferran i Clua» que ha vist tancat i barrat el projecte -que ja corria- d'ampliació fins el carrer de les Acàcies perquè l'espantós búnker que s'havia edificat amb caire provisional en un terreny que havia d'ésser dedicat a l'IES i al CEIP per tal d'acollir el casal de barri, i que havia de ser enderrocat en haver-se construït el casal nou a la cantonada Garcilaso-Manigua, s'ha dedicat a una altra finalitat: acollir homeless a les nits de fred extrem.

Ja vaig escriure que l'acolliment de homeless em sembla una dedicació intrínsecament plausible, però el problema no és aquesta dedicació sino la dedicació a la que substitueix i que resta, per tant, amb el cul a l'aire.

Fixeu-vos, doncs, que dos equipaments escolars tenen problemes, problemes d'espai, problemes d'ubicació, no per manca estricta d'espai sino perquè l'espai disponible es dedica a altres coses. I jo em pregunto: estan clares les prioritats en la llista de necessitats i disponibilitats al barri del Congrés i dels Indians? Estem formulant correctament les nostres prioritats quan, davant de conflictes i d'incompatibilitats, sempre surten rebent les escoles? Anem tan sobrats al barri en matèria d'educació infantil i primària, tant en quantitat com en qualitat, com per deixar en precari dos projectes escolars? Poliesportiu a les Cotxeres, poliesportiu a l'àrea del Canòdrom... Per a la pilota sembla que tot és poc, però les escoles van de cul, la biblioteca de les Cotxeres es deixa per al final i s'eternitza i, vaja, sembla que un cop venut el peix del Canòdrom, tot el que soni a cultura és ben bé secundari.

Ahir, la regidora es va encaparronar en treure el debat sobre l'escola del Consell de Barri, reduint-lo a les taules representatives. Per una vegada que es podria parlar de veritat de política de barri, es va treure el tema de sobre amb un resum administratiu (tres minuts de rellotge) sobre la qüestió, mentre els representants de l'escola i de l'AMPA intentaven exposar el seu problema en el que se suposa que és un òrgan de democràcia directa. Sembla ser que és massa democràcia o massa directa. O que són més interessants les cagades de gossos (que, amb tot, no se solucionen, ja que en parlem...).

El projecte cultural del Canòdrom -que, ara com ara, celebrem, però hem de veure com es planteja en la realitat- pot acabar essent com un hotel de cinc estrelles edificat al bell mig d'un barri de barraques. L'escola és la base de tota cultura, constitueix el veritable fonament de tot el que serà desenvolupament cultural, social, tecnològic i econòmic. L'administració que ho ignora, l'administració que té altres prioritats mentre l'ensenyament pateix carències i precarietat, es retrata.

I se m'en refot que sigui l'Ajuntament o la Generalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?