dimecres, 6 d’octubre de 2010

Per les nostres escoles

Fa cosa de tres setmanes, vaig fer aquí mateix esment d'allò que més m'havia interessat del Consell de Barri que es va celebrar el dia 13 de setembre, i que va ser la problemàtica de l'escola pública Congrés-Indians que, associada a la problemàtica de l'altre centre públic del nostre barri, el CEIP «Doctor Ferran i Clua», configuren una panoràmica no gaire atractiva del grau de prioritat que el nostre barri -o els seus representants associatius i polítics- atorguen a l'ensenyament. O a l'ensenyament públic?

El CEIP «Doctor Ferran i Clua» esperava que, amb el trasllat del casal del Barri al nou edifici del carrer Manigua, pogués recuperar el terreny que, inicialment adscrit al CEIP i a l'IES «l'Alzina», va ser ocupat pel casal a títol provisional. Però la reversió no va arribar i el búnker del carrer de les Cacàcies va ser destinat a un altre ús; un ús que, intrínsecament, és lloable -ho he dit aquí moltes vegades- però que no tenim clar que sigui prioritari en relació a d'altres projectes i necessitats del Congrés-Indians. En tot cas, i seguint un costum prou irritant, l'Ajuntament ens ha posat a tots davant d'uns fets consumats sense que els veïns haguem tingut l'oportunitat de dir la nostra.

Personalment, el projecte del «Ferran i Clua» m'ha decebut. Jo estava convençut de què la seva obertura al carrer de les Cacàcies hi donaria vida a un carrerot que és ben mort, però parlant amb l'Enric, el conseller de Barri, fa cosa d'una setmana, em va dir que no, que el projecte «Ferran i Clua» només preveu utilitzar Cacàcies com una via d'accés de serveis, no de pas de pares ni d'alumnat. Aquesta decepció, no obstant, és purament personal, com ja he dit, i no desmereix ni del projecte ni de la seva necessitat, en termes més amplis que les meves pròpies aspiracions.

Vaig parlar també -sempre en aquest blog- de l'escola Congrés-Indians, nom que, per cert, és provisional mentre la seva comunitat educativa pensa en el nom definitiu en un procés consultiu al què, per cert, resta convidat a participar-hi tot el veïnat i, de fet, qualsevol que vulgui suggerir una denominació definitiva. I vaig parlar poc, perquè la regidora no va permetre que els representants de l'AMPA de l'escola exposessin amb una certa amplitud la seva realitat i la seva problemàtica -amb el pretext de què d'això ja se'n parlava a no sé quàntes comissions i taules, visca la democràcia directa i ja m'explicaran per a què refonoll serveixen aleshores els consells de barri- i em vaig quedar amb les ganes. Constato, honradament, que l'únic que es va quedar amb un pam de nas -AMPA a banda- vaig ser jo, perquè sembla que per a la majoria de la gent això de les escoles és un tema molt secundari davant de carències existencials de tanta transcendència com ara els camps de futbol (n'hi ha qui pretén, seriosament, fer-ne un al solar del Canòdrom, sí senyor, amb dos collons) o drets humans fonamentals com les places gratuïtes (o gairebé: zones verdes, i no parlo de parcs i jardins) d'estacionament de cotxes. Si recordeu, finalment, vaig ajornar opinions més específiques sobre l'escola Congrés-Indians fins a conéixer una mica més la seva realitat i la seva problemàtica.

Arran d'aquest comentari, l'Astrid, la directora de l'escola, em va convidar molt amablement a visitar els barracons on ara s'allotja, al xamfrà Cardenal Tedeschini-Concepción Arenal i conéixer el projecte i la situació de primera mà, així que ahir a la tarda m'hi vaig deixar caure. Us he de dir que va ser una experiència molt encisadora. Vaig conéixer un projecte educatiu molt avançat, veritablement progressista, totalment diferent de l'ensenyament en piràmide de base estreta i alta vertical al què estem acostumats i en el què el veritable protagonista de l'educació és el nen en la seva manifestació més espontània. L'Astrid em va ensenyar totes les instal·lacions i com a través d'elles projectaven els seus principis educatius, amb una forta base Montessori en la què els infants aprenen investigant, fent-se -al seu nivell, és clar- les preguntes adients sobre allò que el envolta i responent-les per ells mateixos amb una integració plena amb l'entorn. Els nens es mouen en completa llibertat però resulta molt curiós adonar-se'n de que aquest ambient de plena llibertat no deixa lloc, en absolut, a un àmbit de desordre o de campi qui pugui. No hi havia xivarri -més enllà del natural amb nens de tres anys- i la sensació per al visitant, ans el contrari, és la d'un ambient de tranquilitat i de treball, però no de treball feixuc i obligatori, sino de treball creatiu, de veritable creació (no producció) de coneixement posat a disposició de la persona i no del sistema. Altrament, l'Astrid fa arribar clarament a qui l'escolta la sensació no tan sols d'una gran vocació sinó, a més, d'una fe i una confiança total en la metodologia que imparteix. La vaig envejar, què voleu que us digui.

No hi ha moltes escoles així, i menys públiques. Em va semblar entendre que unes tres en l'àmbit metropolità més immediat. És un privilegi per al barri acollir un projecte així, amb el valor addicional de tractar-se d'un centre públic, això és molt important. És una oportunitat irrepetible per a les famílies joves del barri -que amb els criteris de proximitat imperants avui en l'adjudicació de places escolars, gaudeixen d'un accés preferent a l'escola- però també és una oportunitat per al barri. El centre cultural del Canòdrom, una escola pública amb un projecte educatiu avançat... Us imagineu un projecte de barri estructurat sobre aquesta línia?

Doncs ens el volen treure

Ajuntament i Generalitat ja han decretat la mort de l'escola «Rosa dels Vents», a la Sagrera i ja han decidit que l'escola Congrés-Indians hi vagi allí. A més, fent-hi conviure els darrers estertors de «Rosa dels Vents» amb l'expansió dels cicles de la Congrés-Indians (que ja no hi serà, si Ajuntament i Generalitat se'n surten amb la seva, al Congrés-Indians i ni tan sols hi restarà el nom), no vegis quina alegria, la convivencia de dos projectes educatus diferents i, a sobre, un d'ells amb metàstasi en fase terminal. Una meravella. El procediment, naturalment, és el de sempre: ara sigueu bons nens i esteu-vos quatre anys als barracons de Tedeschini; si aleshores hem trobat un solar al barri apte per a l'escola, ubicarem allí la Congrés-Indians. Però tots sabem que gairebé no hi ha solars al barri i els que hi ha els volen per fer camps de futbol. Passarà com amb el semàfor de Garcilaso-Cacàcies, que se l'ha endut el vent; serà perquè ara els fan de plàstic. Total: una enredada.

A més, a l'escola la hi volen expoliar un petit -ínfim- tros de natura d'alt valor instrumental de la què gaudeix, perquè s'ha de tapar una cagada dels de la pilota, precisament. Bé, sobre això no dic res més, de moment, perquè aquesta setmana hi ha una reunió per parlar de la qüestió. Com deia en Lennon, donem una oportunitat a la pau. Però és clar que si la cosa no es resol satisfactòriament, se n'haurà de parlar molt clar i molt alt.

L'escola Congrés-Indians és un bon motiu per lluitar-hi de valent. Per sí mateix, però és que no es tracta tan sols de la Congrés-Indians, és que, vista la problemàtica de la «Ferran i Clua», hem de concloure que al barri hi ha un veritable problema de prioritats i que aquest problema no l'hem de tractar per parts diferenciades sinó en la seva globalitat. El primer problema que tenen les AMPA dels dos centres és aquest; els altres vénen després. Per tant, hom diria que ambdues haurien d'anar de la mà i fer força plegades.

Les escoles del barri són el millor dels motius per trencar-se la cara amb totes les administracions públiques del món i crec que ens hi hauriem de posar no tan sols els directament implicats, sinó tots els veïns.

Amb mi, ja hi podeu comptar.

2 comentaris:

  1. Hola, sóc membre de l'Ampa de l'Escola Congrés-Indians. M'ha semblat molt interessant i encertat tot el que dius, i tot el que es llegeix entre línies. Hem de fer front comú i lluitar per una escola pública i de qualitat. Hi creiem molt.
    Núria

    ResponElimina
  2. Només comentar que aquesta escola es va "col·locar" al barri del Congrés perquè faltaven places a TOT el Districte de Sant Andreu (i no en concret al Congrés; de fet, ja s'ha vist que l'any passat només 10 famílies del barri hi van anar a parar i no per posar-la en 1a opció...).
    Per tant, no hi veig el problema a que es traslladi a l'edifici de "Rosa dels Vents", que quedarà buit (i que està a menys de 5 minuts d'on estan ara els barracons)... i amb els temps de mancances econòmiques que corren no li veig la lògica per enlloc a construir un edifici nou...
    Espero que respecteu la meva opinió, tot i que no segueixi "la corda" del qui escriu el bloc.

    ResponElimina

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?