dijous, 5 de setembre de 2013

Són indians els Indians? (I)

Ara fa un any -amb «Territori fronterer» ja tancat-, em va picar la curiositat i vaig escarbar una mica en l'origen de l'anomenat Antic barri dels Indians, perquè tant la morfologia del propi barri com altres detalls em van fer sospitar una mica d'aquesta tan famosa procedència indiana.

I així vaig publicar en l'altre bloc meu un primer article (que, per raons que no són del cas, va esdevenir únic) que ara reprodueixo aquí amb la intenció de continuar amb la sèrie i formular la mevia pròpia tesi -naturalment, discutible i debatible- sobre el veritable origen d'aquest sector de l'ara Barri del Congrés i els Indians.

Vegeu-lo tot seguit.
_______________

Els qui seguiu aquest bloc -que del barri Congrés-Indians sou més aviat pocs- sabeu del meu escepticisme envers la indianitat de l'anomenat Antic Barri dels Indians. És un tema delicat, perquè això de tocar sensibilitats identitàries comporta un cert risc, però la veritat és que la història és com és i no es pot falsejar, ni inclús de bona fe, per moltes ganes que es tinguin de què hagi estat d'una altra manera.

Des fa uns mesos hi vaig al darrere del tema de la indianitat dels Indians i és feina dura, perquè demostrar una proposta negativa (el barri dels Indians no és indià) es molt difícil i sovint es planteja com allò que en Dret s'anomena prova diabòlica. És com quan la gent de Microsoft t'exigeix que provis l'afirmació de què el seu Windows és un forat a partir del qual la pròpia empresa o determinades agències governamentals poden accedir a les teves dades, però no permet l'accés al seu codi font, que seria la única manera de poder provar-ho.

Normalment, la prova negativa es demostra amb una prova positiva incompatible en l'espai-temps. Com provo que jo no hi era a tal lloc tal dia a tal hora? Doncs demostrant que era a un altre lloc prou llunyà aquell dia a aquella hora. Com que la ubicuitat no existeix, la prova és satisfactòria.

Així, doncs, vaig fer dos exercicis. El primer, cercar alguna prova de la indianitat del barri, i el segon, davant de la manca de resultats del primer (que ara explicaré), cercar proves d'altres procedències no indianes del barri. I aquest segon pas sí que ha donat alguns resultats. Anem a pams.

Les úniques referències bibliogràfiques de la indianitat del barri dels Indians, són, en realitat, una sola: Huertas Claveria, qui basa la indianitat en una certa memòria col·lectiva, sense oferir remissions documentals. Però una memòria col·lectiva que, en realitat, no és memòria, perquè no hi ha al barri gent viva que hagi viscut els finals del segle XIX i els primers anys del segle XX, ni es coneix l'existència de documents ni tan sols privats de l'època que puguin reflectir aquesta qüestió; tampoc (i això és important) existeix una memòria o tradició en el comú de la ciutat de Barcelona; ni tan sols a la memòria o l'imaginari de l'antic Sant Andreu de Palomar o de l'antiga Horta, malgrat l'estreta vinculació geogràfica que la situació del nostre barri n'ha tingut -i conserva encara- amb els que foren municipis independents i després districtes de la ciutat.

Existeix també un ínfim esment a la magra pàgina web municipal dedicada al barri a l'últim paràgraf de la qual es fa referència a uns emprenedors que van tornar de fer les Amèriques. Però no n'ofereix cap recolzament documental ni n'esmenta cap autoritat que avali aquesta afirmació i, per tant, no es pot tenir en gran consideració.

Tampoc a la web les dades tendeixen massa a la indianitat. La investigadora Cèlia Roca hi dedica al barri dels Indians dues entrades al seu bloc i, per bé que recull la teoria indiana com a simple esment, no s'hi afegeix massa. La Viquipèdia (en català) recull la indianitat però sembla que l'ha près (inclús amb les mateixes paraules) de la web de l'Ajuntament, al qual esmenta com a referència documental. N'hi ha algunes altres pàgines -no gaires- que parlen del barri dels Indians i de la seva indianitat, però gairebé cap posa la ma al foc i si alguna ho fa no aporta cap prova més enllà a vaguetats referides a la memòria col·lectiva. La Wikipedia (en castellà) només recull dades estadístiques i una petita al·lusió a les festes i no n'esmenta per res ni en cap sentit l'orígen del barri.

La recerca bibliogràfica tampoc ha conduït a cap obra que sostingui ni poc ni massa la indianitat del barri dels Indians, per més que sí ha aportat algunes referències ben fiables en sentit precisament contrari.

Altrament, els partidaris de la indianitat s'acullen a una casa, una única casa tinguda com a indiana, per exhibir-la com a prova. Em refereixo a la què avui es coneix com «La Torre Rosa», el primer nom de la qual va ser «Villa Jazmines», una casa a la què una palmera sembla que hi doni una certa reminiscència caribenca. Però la realitat és que aquesta casa fou construïda l'any 1920 (algunes fonts indiquen inclús l'any 1924), la qual cosa la posa prou fora d'època indiana, que va ser, evidentment els primers anys del segle XX. És més, l'arquitectura indiana és majoritàriament modernista (tot i que no sistemàticament) i la casa en qüestió -també totalment fora d'època modernista- no en guarda cap similitud estilística al respecte. La seva titularitat inicial resta ben documentada a l'Ajuntament i a la bibliografia, José Racionero Torres, que no era indià en absolut. A més, els anomenats «indians» eren rics gairebé sistemàticament (en altre cas, per més que procediren d'Amèrica no se'ls considerava com a tals) i «Villa Jazmines» no té la suntuositat arquitectònica d'una casa indiana, tot i que, amb ulls actuals, sigui una casa molt estimable.


L'origen de l'indià és, a més, poc barceloní, relativament. L'emigració catalana a Amèrica va començar el segle XVIII amb l'obertura dels mercats americans al comerç català, primer per Felip V i, sobretot, per Carles III. Inclús molts d'ells es van establir a diversos països americans -i no tan sols Cuba- no tant com a emigrants pobres sinó per establir factories i bases en les que projectar millor el comerç que van iniciar a Catalunya (fonamentalment tèxtil i d'aiguardents). Per això, la majoria d'indians que van tornar enriquits procedien d'indrets de la costa catalana: el Maresme, les proximitats de la costa gironina (aleshores menystenida i desèrtica, fins que el fenomen del turisme ve enlairar la marca «Costa Brava», existent des dels inicis del segle XX, però coneguda mundialment no abans de la dècada dels 60), i la costa sud barcelonina (a Sitges hi ha tota una ruta indiana, la coneguda com a Ruta dels Americans que és una excel·lent mostra d'arquitectura modernista i indiana... que té molt poc a veure amb la nostra «Villa Jazmines»).

D'aquí a pocs dies escriuré la segona part d'aquest article en la què veurem com sí que està ben documentat el que de ben segur és el veritable origen del nostre barri... un origen que d'indià en té ben poc. Més ben dit: res.

Sigui dit amb tot sentiment.
_______________

Bé, fins aquí la reproducció d'aquell primer (i fins ara únic) article. Com veieu, penso -i crec que documento- que l'origen de l'Antic barri dels Indians no és indià. I tal com prometia en acabar aquell escrit originari, es tracta ara de veure quin és el veritable origen dels Indians. En propers dies (espero que, ara, sí).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?