dimarts, 1 d’octubre de 2013

Festa Major del Congrés 2013

En aquest barri som així de sobrats ;-) i no tenim una festa major sinó dues. I pràcticament seguides.

El proppassat diumenge, 29 de setembre, va tenir lloc la cloenda de la Festa Major dels Indians i aquest proper dissabte, 5 d'octubre, comença la del Congrés. És el que passa quan es fa un barri d'allò que, en realitat, són dos, i ben diferents, però la geografia administrativa municipal és així de divertida.

Però com que els qui no tenim cap culpa d'aquest joc d'ous som els veïns de l'un i de l'altre, val la pena aprofitar per allargar una mica l'animació i la festa, que ja convé (i més que convindrà, malauradament, tal com es presenta l'any vinent).

Al blog de la Comissió de Festes del Congrés s'hi pot trobar el programa d'actes, que es divideix en dues parts: del dissabte 5 al dijous 10 d'octubre i del divendres 11 al diumenge 13. En aquest cas sí que es tracta del programa complet i oficial.

(Incidentalment, la Junta de la Comissió de Festes dels Indians em va trametre precisament ahir l'actualització de la seva pàgina, que ja hi és als vincles de la columna de la dreta, juntament amb el seu espai a Facebook).

Del programa de Festes del Congrés em crida l'atenció (a mí, personalment, compte, que cadascú és cadascú) el concurs caní del dia 5 a les 10:30 (a mi no m'hi posa ni m'hi treu, però haig de reconéixer que és un acte original), la Tabalada (dia 5 a les 18:30), que no sé el que és i per això hi tinc curiositat: a poc que pugui, aniré a veure-ho.

I, atenció, el pregó de les Festes (dia 5 a les 19:30). El convidat d'enguany (amb el màxim respecte, consideració i agraïment pels d'altres anys) és de primera divisió: el pare Manel.

El pare Manel és un capellà de barri que, si no recordo malament (i no recordo malament), era rector de la parròquia del Verdum als anys 80, cosa dura: Viviendas del Gobernador (ara s'anomenarien solución habitacional), atur, marginació, pobresa, droga dura (i de l'altra) i para de comptar. El Manel es va implicar molt -i molt personalment- en aquesta problemàtica i la seva tasca va ser enorme, sobretot si considerem que només comptava amb les seves pròpies forces i mitjans i l'ajut de la gent del barri, que no estava tampoc per massa orgues. Tot això ho sé de ciència pròpia, ho vaig veure, no m'ho ha explicat ningú. Després el vaig perdre de vista, però el creixent reconeixement social ha dut a la presència mediàtica (així l'he tornat a recuperar) i ara tota la feina es du a terme des d'una fundació. Naturalment, en Manel, més pendent de la condició humana i del drama de les persones que dels reglaments, cànons i hòsties (amb perdó, en aquest exclusiu cas) ha xocat amb la jerarquia (eclesiàstica por supuesto) i va estar a punt de rebre un bon pal, perquè als del palau episcopal se'ls hi va passar pel cap de suspendre'l. El seu delicte: ajudar una noia extremadament desesperada que no tenia més sortida que un avortament. Però els del palau van pensar en l'escàndol social i mediàtic que hi hauria i com que el seu regne sí que és d'aquest món, ho van deixar córrer. «Coses d'en Manel», van venir a dir, i aquí pau i després glòria (ara que, imagino, en Manel va rebre una bronca de capità general).

Doncs sí que aniré a escoltar-lo i us recomano a tots que hi aneu també: val molt la pena. I, si puc, aniré a saludar-lo, tot i que no crec que se'n recordi de mi (ja ha plogut des d'aquells temps: trenta i escaig d'anys).

En tot cas, felicito molt calurosament la junta de la Comissió de Festes per l'elecció d'aquest pregoner i per aconseguir portar-lo, que no haurà estat fàcil, per més que el Manel intenta col·laborar amb aquestes coses (després de tot, es tracta de divulgar l'obra en la què està implicat, amb perdó, novament, per això d'obra, que igual sona malament en aquest context).

Seguint amb els actes de la Festa, el diumenge, 6 (al programa hi posa 4, està equivocat) em criden l'atenció dues iniciatives interessants i simultànies, les dues a les 10:00, el mercat d'intercanvi i el Bookcongressing, és a dir, l'intercanvi de llibres. L'educació cívica encara està molt verda perquè aquestes coses funcionin mitjanament bé, però la manera d'educar és fer-les i que la gent s'hi vagi acostumant.

També el diumenge 6, a les 18:00, teatre de Festa Major: el Grup La Trapa ens porta Boeing Boeing (rectifiqueu-ho al programa, si us plau), de Marc Camoletti. A Barcelona es va estrenar el 4 de febrer de 1964, al Teatre Guimerà, sota la direcció de Carles Lucena. És divertida, us la recomano.

Durant la setmana, activitats diverses i variades, de petit abast, com correspon als dies laborables, però no deixa d'haver cosetes temptadores. Per exemple, el dimarts 8 (17:30) tenim «La màgia del luthier Stephen A. Higgns» i el dimecres, 9 (11:00) una caminada salutífero-cultural per la història del barri que ja m'agradaria, ja, però el treball m'impedirà de participar-hi. El dijous, sí, el dijous 10 (20:45), amb majúscules: el tradicional concert de la Banda Municipal de Barcelona.

I amb això, ens posem al últim cap de setmana. El divendres, 11 (17:30) la xocolatada infantil, en la que acabem sucant-hi el melindro (literalmeeeeeent, no sigueu malpensats) gairebé més els adults que els nens (i ens ho passem tant bé com ells); i a les 21:00 un concert de cant coral que du per títol Cançons per passar-ho bé. Pinta bé.

El dissabte, country a les 18:00 i el diumenge els concursos de pastissos (10:00 i lliurament de premis a les 13:00) i el concurs d'all-i-oli (12:30), que ja va per la seva XXIV edició (l'any vinent s'haurà de fer una cosa especial, amb l'all-i-oli). A les 19:30 cantada d'havaneres i a les 22:00, castell de focs artificials de cloenda.

Igual que vaig dir en el cas dels Indians, tot això ve envoltat de balls, sopars, concursos, exhibicions, actuacions, rifes i d'altres manifestacions festives.

Per tant, benvolguts veïns del veí barri del Congrés, tingueu una molt bona Festa Major

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?