dimarts, 29 d’octubre de 2013

Flaires del barri

Una de les delícies d'aquest barri -a la què us convido calurosament- és fer una passejadeta pel passatge Salvador Riera quan ha acabat de ploure, sobretot si ha plogut poc. També si ha plogut molt, però quan ha plogut poc és quan l'experiment pot arribar a l'èxtasi...

Perquè si el carrer de les Cacàcies és, com el seu nom indica, un estratègic i important dipòsit de defecacions canines, el passatge de Salvador Riera és l'orinal del Congrés-Indians, l'eix i centre de les preferències pixaneres canines. Allí, els gossos hi van deixant el seu record líquid, davant la comprensiva presència del gamberro del seu amo, i, amb el temps i les setmanes, les essències, ja netes de les impureses que l'evaporació ha volatilitzat, s'hi incorporen al paviment i a les façanes, com integrades en la pròpia arquitectura, en l'urbanisme mateix.

Després, quan plou, aquestes essències, barrejades amb aigua, es reconstitueixen, igual que passa amb el cafè soluble, i les aromes arriben a la seva màxima intensitat. Sobretot, tal com deia en començar, si plou poc perquè, en aquest cas, la concentració de la flaire arriba al seu màxim esplendor.

Mireu, no sé què diuen les ordenances municipals. Tot plegat, ningú en fa cas. Hi ha una ordenança del civisme -així s'anomena, si més no, col·loquialment- que crec que diu que si un urbà em sorprèn pixant-me en un arbre o en una façana, em claven una sanció gens petita (no sé si pot arribar a ser de 600 euros o si inclús pot ser superior). I trobo que està molt bé, sí senyor, així ha de ser. El que no sé és perquè aquesta ordenança no s'aplica als amos dels gossos; no sé si és perquè la pixarada d'un gos no està tipificada a l'ordenança del civisme o perquè ho està però, simplement, se acata, pero no se cumple. La conclusió cau pel seu pes: a Barcelona, un gos té mes drets que jo. És així de clar.

Se'm podrà dir que, és clar, mentre que la merda és fàcil de recollir (sempre que l'animaló no s'hi cagui al carrer de les Cacàcies, que allí hi ha barra lliure), la pixarada és impossible. I jo podré contestar que és ben cert, però que aquest no és un problema meu, sinó del propietari d'un animal. Que li posi bolquers, que l'ensenyi a pixar al bidet o que s'hi posi fulles. És el seu problema, no el meu. I si no, mira, que no tingui gos: hi ha un llarg seguit d'espècies domèstiques que no embruten els carrers: gats, canaris, etc. El que vulguin, que s'ho facin, però el que no pot ser és que hi hagi butlla per embrutar el carrer i menys amb substàncies tan fastigoses.

La tolerància envers els gossos que hi ha en aquesta ciutat (que, a més, ens costa un dineral de la pela pública) és absolutament inassolible. Avui mateix... sí, avui, que és un dia molt adient per fer una passejadeta aromàtica pel passatge Salvador Riera..., llegeixo que a partir de l'estiu els gossos podran accedir al metro. Els ciutadans (al·lèrgics, porucs -la por és lliure- o, simplement, poc amics de les bèsties), que es fotin. Que paguin impostos, això sí, però que es fotin.

Ja en tornarem a parlar quan -de bon segur- tinguem aromes (i no pas de Montserrat) als vagons del metro o quan ens hi trobem als passadissos, les andanes o potser inclús a les vies, regalets sòlids o líquids del millor amic del seu amo.

Meravellós i fascinant.

PS - Al meu altre bloc també parlo avui d'aquest tema.

1 comentari:

  1. Ei, Xavier... Trobo molt encertat el que dius. El meu edifici és un dels afectats, i fa fàstic veure els efectes de les pixades dels gossos. A base de paciència i treball hem mantingut la façana neta de pintades, però el tema dels gossos no el podem aturar. La sensació és d'impotència i ràbia. La gent té gossos però no té cultura de tenir-los. És molt fàcil treure'l a passejar i no cuidar-nos-en de que no embruti. La majoria dels amos han pres consciència del problema de les defecacions, però diria que cap té en compte el tema dels orins. En fi... una batalla més perduda contra els incívics.

    ResponElimina

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?