dimarts, 1 d’octubre de 2013

Intel·ligència viària municipal

Una de les coses més irritants del carrer de les Cacàcies és aquesta perepunyetada de l'estacionament a bandes alternes. I ara, tot i que malament, encara, que es fa cada tres mesos; abans es feia, crec recordar, cada mes.

Sembla que ningú tingui explicació per justificar aquesta bestiesa, si n'excloem una via argumental que, aparentment, és la única: la recaptació. El dia del canvi de banda, a les vuit del matí, les patrulles de la Guàrdia Urbana avancen amb el talonari i fan calés per a la tresoreria de l'Ajuntament. Però inclús aquesta explicació sembla que decau una mica quan penses que aquest canvi de banda es fa quatre cops l'any i, éssent així, la recaptació que suposa això se la venten a qualsevol indret de la ciutat un parell de motoristes en menys que triguen en esmorzar. És millor negoci, per exemple, declarar lliures de pagament al mes d'agost quasi totes les zones blaves de la ciutat, menys unes quantes ben estratègiques, a fi que les kilo oscar (les grues) facin un bon arròs amb els que baden, cosa que jo personalment he vist fer durant tot aquest mes d'agost a la Barceloneta. De punyetera vergonya...

Tornant al tema de l'estacionament a bandes alternatives, he de dir que això -si més no al carrer de les Cacàcies- no es un invent de l'actual administració convergent, no. Amb les anteriors ja es feia. I aquest és un tema que em comporta una certa acidesa gàstrica, perquè em rebenta molt que em prenguin per imbècil, i més un -una, en aquest cas- de la casta.

Sí, perquè aprofitant l'invent dels consells de barri, vaig preguntar a la ínclita senyora Gemma Mumbrú (la regidora de Sant Andreu a l'època del feliçment acomiadat Hereu) a què obeïa aquesta pràctica tan absurda. Voleu saber que em va respondre? Que es feia per poder netejar les vores de les voreres (perdó per la redundància). Jo em vaig quedar bocabadat. Aquella senyora em prenia per idiota o què? Quina explicació és aquesta? Però com que als consells de barri sempre hi ha una bona senyora que es queixa de les rates, dels fruiters, dels coloms o dels negres que seuen a la porta dels bancs i caixes, al soviet suprem li ve de perles per donar-li la paraula i canviar de tema.

Al consell de barri del proper dia 16 d'aquest mes hi tornaré sobre la qüestió, vejam què m'explica aquest d'ara. Haurà de ser força imaginatiu per superar la boutade de la senyora Mumbrú.

Mentrestant, em plau il·lustrar-vos sobre les gracietes que provoca aquest invent. Ah, perquè hi ha la segona part del cas. Mireu aquesta fotografia (és d'avui, 1 d'octubre, a primera hora de la tarda):


Veieu que la majoria dels cotxes ja s'han canviat de lloc reglamentària i disciplinadament. Qui no ho ha fet? No ho ha fet un cotxe que es veu allà lluny i... els dilectes senyors de la recollida d'escombraries. Aquesta és una altra xacra que sobreviu a prova de qualsevol canvi d'administració municipal: els contractistes dels serveis públics d'aquesta ciutat (o els subcontractistes, o els sub-sub-contractistes, o els empleats d'uns o d'altres) que foten el que els hi rota sense que l'Ajuntament els digui res, perquè l'Ajuntament passa olímpicament de controlar el compliment efectiu i escrupolós de les condicions de la licitació. Total, pel que cobren... oi? Amb la pressa que tenen, no poden perdre el temps complint amb les obligacions viàries (per estúpides que siguin, i aquesta ho és un bon tròs) i apa, tu, ho deixem tot tal com està i quan no puguin passar ja vindrà algun servei municipal a fer la nostra feina (així ha estat avui: al capvespre, els contenidors ja eren al seu lloc).

Les molèsties i inconvenients que provoca el sistema, són evidents. Mireu la següent fotografia, el mateix dia i hora que l'anterior:


...I no sempre es pot resoldre així de... be. Ara imagineu que en comptes d'un transport sanitari no urgent és una ambulància medicalitzada del SEM. No sé què tindran aquests contractistes que gaudeixen de tant favor municipal...

Apa, el 17 us n'explico com ha anat (però no us feu il·lusions).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?