diumenge, 17 de novembre de 2013

Fotografies històriques del Congrés

Ahir dissabte es va inaugurar l'exposició fotogràfica commemorativa dels 60 anys del barri del Congrés, que acull la casa parroquial. Bé, encara que les incidències climàtiques em van fer arribar tard, encara vaig ser a temps de brindar amb una copeta de cava i de veure l'exposició que, per cert, acull algunes fotografies meves (vaig comptar entre quatre i sis, perquè hi ha dues que em semblen meves, però no n'estic ben segur). Dues us les poso aquí.

Imatge de la parada de l'AFOCA (Comerç al Carrer 2010)

Sobre l'exposició... Vejam: està feta per voluntaris mitjançant aportacions voluntàries, així que, abans que res, moltes gràcies a tots els que s'hi han deixat hores de treball cercant, classificant, muntant, etc. I gràcies als qui han cedit els seus treballs. En permetreu, a més, que el meu personal agraïment sigui molt especial envers a les persones que han tingut la generositat de cedir material molt antic que, en cas de perdre's o de deteriorar-se, seria irreemplaçable. Córrer aquest risc, per més que tots estem segurs de què la cura que hi hauran posat en el tracte i manipulació del material les persones que s'hi han encarregat haurà estat absolut, és molt d'agrair. El valor d'aquests materials i el donar resposta a l'esforç desinteressat de moltes persones són bons motius per visitar l'exposició, que romandrà oberta fins l'1 de desembre, en horari de 17:00 a 20:00 (dilluns a divendres) i d'11:00 a 13:30 i de 17:00 a 20:00 (dissabtes i diumenges).

60 anys del Congrés - Missa solemne
Missa solemne commemorativa del 60è aniversari del barri del Congrés (Juny 2013)

Ara em permeteu un parell de crítiques benintencionades?

La primera -que probablement haurà d'anar dirigida a l'Ajuntament- fa referència al local, molt poc idoni, petit i amb un mobiliari i disposició que no facilita la correcta exposició del material. Segurament al Casal de Barri hi ha espais molt més adequats, encara que el Casal de Barri no estigui pròpiament al Congrés sinó més aviat als Indians (encara que, veritablement, està al territori fronterer que dóna títol a aquest bloc).

La segona -i feta des l'estimació i l'agraïment que he expressat abans- és que es troben a faltar explicacions sobre el material: llocs, autors, esdeveniments, dates (encara que siguin aproximades) relats de protagonistes (de vegades, és el relat el que il·lustra la imatge i no a l'inrevés) i una certa coherència cronològica. Tornant el canó vers l'Ajuntament, segur que la Casa Gran disposa de professionals que podrien haver orientat una mica als voluntaris: una simple conferència d'una hora hagués obtingut resultats molt notables, probablement.

S'ha de tenir en compte, però, que els defectes que causen aquestes crítiques afecten a la visibilitat i vistositat de l'exposició, no al valor del seu material ni a l'exposició mateixa que, torno a dir, és molt recomanable.

4 comentaris:

  1. Contestació a les crítiques 'benintencionadas' (¡!)

    A la primera. L'Ajuntament no és responsable, en absolut del lloc de l'exposició.
    El comentari: "en referència al local, molt poc idoni, petit i amb un mobiliari i disposició que no facilita la correcta exposició del material".
    No crec que sigui ni just ni veraç. Petit és un saló de 10m x 5m? La resta del comentari són opinions, en les quals no entro. Com diu un refrany castellà "Hi ha moltes maneres de matar puces"

    El fet que el Casal del Barri no estigui pròpiament al Congrés, no ha influït per a l'elecció del local. L'equip organitzador ni admet, ni busca enfrontaments de barriades. La prova és que l'Ajuntament, possiblement, utilitzarà aquest material gràfic i fotogràfic per exposar-ho en altres barris quan ho estimi oportú. Cosa que ens omple d'orgull.

    Segona. L'equip organitzador va decidir donar la màxima importància a les imatges, ja que es denomina 'exposició fotogràfica'. El text més extens és el dedicat a Can Ros o Ca l'Armera, terrenys sobre els quals es va assentar el barri, ja que era convenient donar a conèixer la seva història. No es podien citar els autors ni les dates de les fotografies ja que procedeixen de diverses fonts i en la majoria dels casos es deconeixen. En quant a les entrevistes, possiblement no vas veure l'audiovisual que es projectava a una altra sala, on aparexien personatges del barri, explicant els seus records i vivències.

    Entre els voluntaris havien professionals del disseny, de les Arts Gràfiques, i guanyadors de premis fotogràfics, i no necessitaven rebre conferències de professionals al servei de l'Ajuntament.

    De totes formes, gràcies per haver visitat la nostra exposició, i per la ressenya que has fet.

    Cordialment,
    A.G.S. Un dels 'voluntaris'

    ResponElimina
    Respostes
    1. La única cosa que ben bé no entenc és el parèntesi i les admiracions després de la paraula benintencionades, però, bé, aquí està...

      Elimina
  2. Triste respuesta la suya Sr Javier, al parecer usted vive en tierra de nadie, es dificil pues, identificarse con ningun barrio, debe tambien ser dificil, vivir en un lugar y desconocer su identidad. Me alegra mucho saber, que cuatro o seis de las fotos que se exponen, ya que como usted dice, no recuerda su autoria sean de usted, le felicito por formar parte, aunque solo sea graficamente, de ese evento. No le quitare la razon, en que quizas, se podria haber hecho de otra manera y otros opinaran, que de otra y asi, hasta el infinito, debido claro esta, a las diferentes maneras de actuar de cada uno, siempre habra detractores. Yo de usted, me habria quedado con la parte positiva, que es, lo que yo he hecho. Un saludo. Antonio. Por cierto, hay personal en la misma, que da explicaciones a las fotos en las visitas, siempre con sus limitaciones, pero son vecinos del barrio bien intencionados y voluntarios. La coletilla suya de lo de comentarios de taberna, no tiene desperdicio.

    ResponElimina
  3. Sursum corda, Cuchi que te estan poniendo a caldo, jajajajaja. Y eso que has hecho un comentario de buen rollo, les haces uno como los del Incordio, o les da un pasmo o te asesinan. Diles a tus vecinos que se tomen una tila o vete tu a otro barrio porque en este te van a acabar rompiendo las piernas, que tios, jajajajaja

    ResponElimina

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?