dissabte, 9 de novembre de 2013

Justícia ciutadana


Això que veieu a la fotografia que encapsala aquesta entrada és molt curiós. En un primer moment, el cervell et tramet la coneguda senyal: incivisme! Però potser no, potser en aquest cas no.

Ubiquem-nos: això es pot veure al passeig Maragall, venint de la plaça, en la cruïlla amb Puerto Príncipe. Però ara girem la càmera a la dreta i mirem-nos-ho amb més perspectiva:


No teniu la impressió de què allò que inicialment miràvem com incivisme ara apareix com una mena de justícia ciudadana? I per què dic justícia ciutadana?

Tornem a mirar la fotografia. Veiem que a mà dreta hi ha un semàfor per on els vianants poden creuar. Però és un semàfor que té una especial mala llet: d'una banda, és una brasa pel vianant que ha de fer una volta prou estúpida per travessar una calçada que no arriba -o passarà poc- dels tres o quatre metres; d'altra banda, és una brasa per als automobilistes, perquè no hi ha res més irritant que un semàfor que protegeix només un pas de vianants, en comptes del taronja intermitent que permet el pas quan o hi passen vianants. Un semàfor sencer només es justifica quan el pas de vianants està en un carrer on els automòbils tenen tendència a no respectar-lo degut a una llarga inèrcia de velocitat. És el cas del semàfor del carrer de París a l'alçada de les Piscines-Sant Jordi i Hospital del Sagrat Cor (que ja va costar que es posés) on els cotxes anaven com a autèntics animals i travessar per aquell pas era un veritable risc. O és el cas dels semàfors que no existeixen i que no hi ha manera que es posin (fins que hi hagi un accident seriós i aleshores tot seran ais i uis i veurem a qui li haurem de dir allò tan bonic de «ja t'ho vaig dir fa temps, ase») a les cruïlles Garcilaso/Francesc Tàrrega i Garcilaso/Cacàcies.

Naturalment, sabem per què passa això de Maragall amb Puerto Príncipe: si es posa el semàfor a la pròpia cruïlla amb el passeig, hi ha el risc (mínim, perquè no és un pas amb molt densitat d'usuaris) de que en algun moment el pas no empassi els cotxes (per exemple si hi ha cotxes que volen girar des del passeig cap a Puerto Principe i en aquell moment el pas està molt transitat, en cas de taronja o bé quan està vermell, en l'altre cas) pot haver una mica d'embús al passeig Maragall. Ah, no! Ens pixem en els drets dels vianants i en el que calgui, però sobretot, que els cotxes no es detinguin, que circulin còmodament; el ciutadà que va a peu és un pringat, que es foti. Aquesta, sembla evident, és la mentalitat imperant a Vialitat.

I en aquesta ocasió, el vianant, en comptes de queixar-se, simplement ha tirat pel dret: si l'Ajuntament es pixa en mi, jo em pixo en les ordenances, passo pel mig del parterre, vaig obrint caminet i faig via. I els cotxes, que s'en recordin de la Municipalitat quan estiguin aturats davant d'un semàfor vermell que no serveix per a res.

Com diria Tom Wolfe, «simple justícia operativa en nom d'allò que s'ha de tenir».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?