divendres, 10 de gener de 2014

Habitatge, barri i futur

Avui publica El Periódico les dades municipals sobre l'evolució dels preus dels habitatges classificats per barris entre els anys 2007 i 2011. Val a dir que l'any 2007 es considera indicativament com l'any de començament de la crisi que ara ens afecta, el punt d'inflexió d'aquella falsa prosperitat basada en la bogeria del totxo. Però val a dir també que, malauradament, el 2011 no es pot considerar l'any d'acabament de la crisi ni el punt d'inflexió de descens d'aquesta (que podria estar -només podria- a les acaballes del 2013). En tot cas són les dades de què es disposa. Mirem-nos-les.

He près les dades del nostre barri, Congrés-Indians, i les dels barris limítrofes, tant si pertanyen al districte de Sant Andreu como si no. I surt això:

Congrés-Indians
Evolució: -28,1% - Valor 2007: 333.264 EUR - Valor 2011: 239.770 EUR

Vilapicina-Torre Llobeta (Nou Barris)
Evolució: -26,6% - Valor 2007: 318.254 EUR - Valor 2011: 233.733 EUR

Navas
Evolució: -31,6% - Valor 2007: 364.892 EUR - Valor 2011: 249.767 EUR

Guinardó (Horta-Guinardó)
Evolució: -18,3% - Valor 2007: 334.655 EUR - Valor 2011: 273.495 EUR

Sagrera
Evolució: -27,4% - Valor 2007: 344.892 EUR - Valor 2011: 250.524 EUR

(Imports referits al preu mitjà de les operacions de compra-venda d'habitatges de segona mà. Vegeu més detalls a la font vinculada)

Altres dades interessants són, per exemple, que l'evolució mitjana en el mateix període per a tota la ciutat de Barcelona és del -15,6% o que l'evolució del conjunt d'Espanya (període 2007-2013, en aquest cas) és -Déu n'hi do- del -58%.

Què vol dir, tot això? És bo? És dolent?

Les valoracions són difícils. Jo diria que és bo que un bé de primera necessitat, com és l'habitatge, sigui més accessible. Ara bé, no crec que qui pateixi una hipoteca i vegi disminuït el valor d'allò que està pagant amb ella en una quarta part estigui molt content. Sobretot si el pagament d'aquesta hipoteca el fa anar ofegat i fa trontollar tota la seva economia familiar.

Em crida l'atenció, en tot cas, algun petit detall, com ara que al 2007 el preu mitjà de l'habitatge de segona mà al Guinardó fós pràcticament idèntic que el del Congrés-Indians, sent així que, en l'imaginari ciutadà, el Guinardó es considera, en general, un barri més elegant. També és cert, però, que la davallada de valor al Guinardó ha estat molt més suau que a casa nostra: 10 punts percentuals menys.

També trobo que els preus actuals segueixen essent molt alts, la qual cosa em fa pensar -pura sospita malèvola, més que dades a la mà- que aquest desfase en la magnitud de la caiguda del valor immobiliari de Barcelona i del comú d'Espanya pot tenir alguna raó concreta que potser -només potser- la Caixa ens podria explicar. A lo millor té relació amb un stock de pisos mantinguts fora del mercat per tal d'evitar una davallada dels preus encara més important que la que ja s'ha produït. En tot cas, cal no oblidar que es tracta de preus mitjans i que els índex de disminució de preus poden variar -i molt- en funció de la morfologia de l'habitatge de què es tracti i de la seva ubicació en el propi barri.

I el futur?

Ves a saber... Tot i que hi ha un factor que, gairebé de bon segur, ens durà canvis, molts canvis, potser. Em refereixo a l'estació de l'AVE de la Sagrera, estació que afecta de ple a dos barris del districte -Sagrera i Navas- però que no seria gens estrany que la seva ona expansiva arribés a d'altres, entre ells el nostre.

De quina manera? Bé, està clar que a Sagrera i Navas hi haurà afectacións molt importants en la seva morfologia urbanística i viària, això no és adivinació sinó simple ullada al projecte. En els altres barris propers la cosa és més difícil de preveure. Tindrà una afectació immobiliària o no; però jo gossaria assegurar que sí hi haurà una certa afectació sociològica (de molt difícil estimació ara mateix), que hi haurà un sensible nombre de veïns nouvinguts i, bé, potser (sempre amb el potser per davant) tindrem efectes favorables, com ara un rejoveniment de la població (al Congrés-Indians ho necessitem com l'aire per respirar) i potser (novament potser) un increment de la dinàmica comercial i també cívica.

Encara manquen anys, però no molts. Si tot va com s'espera, abans de què s'acabi aquesta dècada, el nostre barri podria experimentar canvis importants... o no. Tant de bo siguin, en tot cas, positius.

Esperem i veurem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?