divendres, 28 de febrer de 2014

Consell de Barri (primer del 2014)

Ahir va tenir lloc el primer Consell de Barri dels dos de l’any. Dels dos ordinaris perquè, com després veurem, hi ha alguna possibilitat de que se’n celebri algun d’extraordinari.

En primer lloc, alterant l’ordre del dia per retard del regidor, es va parlar del 50è aniversari del Congrés i dels actes que encara s’han de dur a terme d’aquí a l’estiu (la campanya electoral europea farà perllongar-se algun acte fins entrat el mes de juny): les exposicions ja realitzades adquiriran un cert caràcter itinerant, és a dir, es realitzaran en altres locals del barri, a més d’aquells que els han allotjat a hores d’ara; se celebrarà també una mostra d’entitats; hi haurà un cicle de conferències sobre diversos aspectes històrics o actuals del barri del Congrés; i, finalment –potser entre d’altres coses que he pogut oblidar- es farà una actuació per donar visibilitat i emmarcar la primera pedra del barri.

Seguidament, ja present el regidor, es va parlar de les actuacions que s’estan fent, que són bàsicament tres:

1. El canòdrom. Es procedeix a una altra fase de la rehabilitació de l’edifici continuant amb el projecte municipal de constituir-hi una seu per a projectes emprenedors (empresarials) en l’àmbit cultural i artístic. En un altre moment de la sessió, però és bo d’esmentar-ho ara, el representant de l’Associació de Veïns expressa la decepció de l’entitat pel fet de què només es parli de l’edifici i no de l’esplanada de l’antiga pista que, si més no, s’hauria d’ajardinar o posar-hi arbrat i tenir un mínim equipament.

2. L’equipament Felip II 222. Per tal de no dir l’edifici de l’Associació de Veïns, cosa que, si més no històricament, és, els càrrecs del districte cerquen qualsevol eufemisme. N’acabarem dient l’Àrea 51 i així tindrem el cripticisme al cent per cent. Bé, sobre l’edifici en qüestió, continuen les obres d’adequació més urgents mentre s’espera el magne projecte de rehabilitació que es durà a terme tan bon punt s’hi hagi dissenyat un projecte d’usos per a l’equipament.

3. El carril bici de Felip II. Uneix, pràcticament ja, la plaça del Virrei Amat amb la platja. Està pràcticament acabat restant només per rematar-se un petit tram i les estructures de les parades d’autobús. En cosa d’un mes serà plenament operatiu.

El regidor, davant les crítiques d’escassetat d’inversió municipal al barri, explica que hi ha una sèrie d’inversions ocultes que volen temps per manifestar-se, com ara les expropiacions de solars per a equipaments, per als que, diu, al present, se n’ha fet una inversió de 8 milions d’euros. Quan es facin els equipaments, aquesta inversió restarà ben palesa.

Seguidament, una tècnica municipal ens explica els resultats de l’Enquesta de Victimització corresponent a l’any 2013. Ens presenta les dades en l’inevitable pagüerpoin; em va dir que estaven penjades a la web de l’Ajuntament, però allí només hi ha l’Enquesta del 2012, així que haurem d’esperar. Vaig fotografiar les dispositives amb el mòbil, però les he de tractar molt perquè siguin visibles, cosa de la què encara no he tingut temps, així que quan en disposi ja us faré cinc cèntims. La impressió general és que les xifres del districte de Sant Andreu no van gaire separades de les del comú de Barcelona i sembla ser que estem en un dels districtes més segurs. Tot i això, la sensació d’inseguretat és superior a la inseguretat real. Però, insisteixo, és una impressió general. Quan tingui les xifres davant del nas, ja parlarem més específicament i amb més propietat.

En el torn d’intervencions sobre el tema es van produir dues. Una meva, sobre la plaga dels comissionistes més o menys pirates que estafen al veïnat, sobretot la gent gran, amb assignacions fraudulentes de subministraments; és més que un frau de consum –com sembla que va entendre el regidor- perquè utilitzen tècniques de suplantació de companyies i sovint, particularment amb la gent gran, pressionen fins l'extrem de l’amenaça. Més enllà de controls de consum, cal un control policial d’aquesta colla.

L’altra intervenció va ser del representant de l’Associació de Veïns per fer esment de que al barri s’està produint un increment de l’accidentalitat en matèria de trànsit.

El regidor respon que a la última convocatòria de la Taula de Seguretat només hi va assistir una entitat (que no va arribar a identificar). Com a ciutadà i a títol personal, dono les gràcies a aquesta entitat i merda per a les altres: anem bé, per aquest camí; prou fotut està el barri i, si a sobre, les entitats i associacions passen del mambo, ja podem plegar i tancar-nos a casa.

Es van produir intervencions de diversos ciutadans referides a problemes concrets (no acabem de treure’ns la costum de ventilar l’anecdotari, tot i que el regidor –tot s’ha de dir- intenta conduir els temes a l’interès general).

Hi ha una intervenció del senyor Flores que fa referència a que tenim una vialitat prou esbojarrada, i personalment penso que té raó. I no només al barri sinó també als seus voltants i accessos: només mireu el nyap que s’ha fet invertint el sentit del carrer Segle XX. La cruïlla Rambla de la Muntanya / Garrotxa / Segle XX era difícil i incongruent; ara és un infern. Aquesta cruïlla és important per a nosaltres perquè és un dels accessos al barri pel carrer Manigua. Si mireu el mapa, veureu que entrant per Rambla de la Muntanya, quan el sentit de Segle XX anava cap a la Ronda del Guinardó, s’havia de fer un cediu el pas als qui venien pel carrer de la Garrotxa; però ara, en canviar el sentir de Segle XX, se’ls ha donat preferència i ara resulta que, en molt pocs metres, els que entren per Rambla de la Muntanya, que no giren ni canvien el sentit de la maxa, han de fer primer un cediu el pas als de Garrotxa i tot seguit un stop als de Segle XX, que ambdós giren. Sembla evident que Rambla de la Muntanya hauria de tenir preferència i, de pas, s’evitaria enrenou a la cruïlla. Doncs no.

El problema, és clar, és que no es pot resoldre des de Sant Andreu, perquè és un altre districte; però també val tenir en compte que travessant el passeig Maragall no canviem de ciutat, ni de país, ni de món.

El regidor es manifesta obert a fer un Consell de Barri monogràfic sobre temes de seguretat. Ja veurem.

I aquí s’acaba la història d’aquest. Si no hi ha monogràfic, no en tornarà a haver cap més fins, suposo, al setembre.

Veurem què passa d'aquí a allí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?