dijous, 20 de març de 2014

Participació i capacitat de decisió

Ahir a la tarda vaig asistir a la reunió anual del Registre Ciutadà, un òrgan de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona al què hi pot pertànyer tot aquell barceloní que vulgui. La realitat, no obstant, és que al Registre hi estem donats d'alta 4.000 ciutadans i a la reunió d'ahir no vam arribar als 40. Ni l'1 per 100 de l'honor vam arribar a assolir. Ara parlarem del perquè.

Presidit pel comissionat de Participació i Associacionisme, senyor Carles Agustí, en l'ordre del dia hi havia dos temes fonamentals: la presentació del nou sistema digital de participació anomenat Govern Obert, que resideix en la pàgina GO>BCN i la modificació de la normativa de participació ciutadana.

Anem a pams...

La pàgina web està realment molt ben feta, ben estructurada i ben treballada. La quantitat i la qualitat de la informació és impressionant i val pensar que, a més, és un primer pas, per la qual cosa creixerà. Però ja ara mateix és un instrument molt útil que jo penso fer servir intensivament, tot convidant-vos a què feu el mateix. També disposa d'una app per al mòbil o la tablet, que us podeu descarregar per a Android o per a iPhone-iPad (si teniu una tablet mínimament potent, jo us aconsello que utilitzeu GO>BCN amb el navegador convencional, molt més complet que l'app, que és més aviat útil per al mòbil i que té menys aplicacions que la versió web). Tot i així, l'app és encara rudimentària, però anirà creixent així que vagin passant les setmanes.

Captura de la pàgina principal de GO>BCN

Qualitat i quantitat en la informació, sí, però... i la participació? Doncs en principi, també: la pàgina GO>BCN disposa de diversos llocs a través dels quals el ciutadà pot formular queixes, suggerències, peticions... Però això comporta una greu mancança de la què tot seguit parlarem en el seu context.

I és que, a continuació, es va parlar de la reforma de la normativa de participació ciutadana on el comissionat va explicar que la normativa que ara es vol reformar resta ja obsoleta (té 11 anys), que el criteri de l'actual administració municipal passa del concepte exposició pública al concepte procés participatiu i va exposar els cinc punts principals de la reforma:

· Es podran fer consultes ciutadanes en nivells inferiors (de barri o de carrer, per exemple) als fins ara permesos.

· Es racionalitzen els òrgans de participació: entre uns i d'altres, hi ha, en l'actualitat, 560. És clar, això és ingestionable.

· Es crea el sistema d'iniciativa ciutadana, una versió barcelonina de la coneguda ILP (Iniciativa Legislativa Popular)

· S'actualitzen diversos aspectes: per exemple, els Consells de Barri són objecte d'una regulació més concreta i específica; fins ara ho són de manera indirecta.

· Es potencia el Consell de Ciutat

Es va fer palesa la singular predilecció de l'Ajuntament i del comissionat de la cosa envers el teixit associatiu, un teixit associatiu que, lamento dir-ho, és un bunyol de vent. Sentir el comissionat dir -reiteradament- que les associacions representen els ciutadans em va fer mal d'oïda. Per dues raons; la primera, formal, que és evident: els ciutadans no tenim cap altres representants que aquells que escollim a les urnes; la segona, perquè no crec que arribi ni a un 10 per 100 el nombre de ciutadans afiliats a una associació de qualsevol tipus (excloent-ne el RACC i el Barça, que són altra cosa, si és que se'ls hi pot dir associacions en el clàssic sentit de la paraula). Vaig fer constar aquestes observacions (i unes d'altres que tot seguit veurem) que van ser recolzades, a més de per l'assentiment d'un bon nombre d'assistents, per una senyora, que tanmateix va suscitar prou adhesió entre els presents, que inclús va fer referència a l'existència d'un lobi associatiu que, d'alguna manera, segresta la representació ciutadana davant l'Ajuntament.

Vaig afegir, a més, que les associacions es queixen de què els ciutadans no s'hi afilien, però el cert és que, en la seva major part -gairebé totalitat: les excepcions són molt poques-, es tracta d'estructures antiquades i esclerotitzades, que funcionen -quan es pot dir que funcionen- exactament igual que fa cinquanta, seixanta o inclús setanta anys, i que, per tant, no constitueixen un mitjà idoni d'activisme, de participació i ni tan sols, pràcticament, d'opinió (si alguna em vol desmentir, que ho faci aportant el llibre de socis posat al dia amb la darrera liquidació de quotes i aleshores en parlem: molt poques estaran en condicions de fer-ho sense caure en el ridícul). I vaig acabar fent palès l'error habitual i constant de queixar-se de la manca de joves i del passotisme d'aquests (tampoc no se'ls ofereix mitjans ni plataformes en les que ells hi puguin treballar al seu aire) oblidant la que hauria de ser veritable sàvia de l'entorn associatiu: el segment d'entre els 35 i els 60 anys, el dels caps de família, els que tenen a la seva mà les decisions -fins allí on tinguin decisions a les seves mans- que mouen la política, l'economia i, en definitiva, els valors de la comunitat. És aquesta gent la imprescindible a les associacions i és precisament aquesta gent la que no hi és, la que no es busca i, en fi, a la què no s'espera. Les assemblees generals -perdoneu que ho digui així, en to pejoratiu- semblen, en la majoria dels casos, un geriàtric; un geriàtric petit, això sí, perquè si l'afiliació és fluixa, la participació es mínima. Anem bé.

I compte: qui això diu, pertany actualment a cinc (5) associacions, dues d'àmbit estatal i tres d'àmbit local o regional, dues d'elles catalanes, de les quals, una és barcelonina (la nostra Associació de veïns, precisament). Això per no entrar en batalletes d'associacions que ja he deixat enrere, que, en gairebé quaranta anys, ja són unes quantes. Sé una mica de què parlo.

Per tant, ja veiem que un àmbit de participació ciutadana (meses, comissions de seguiment, etc.) resta viciat de manera molt important per causa de la falsa (o, si més no, exagerada) representativitat de les associacions. I, per cert: aquesta esclerosi afecta també a molts òrgans de participació ciutadana municipal que veurem (jo no ho veig gens clar) si la nova normativa dinamitza si més no una mica.

Però és que, a més, el disseny de la participació ciutadana té un gran -jo dic que capital- defecte: l'executivitat, més ben dit, la inexecutivitat d'aquesta participació. M'explico.

Diu l'article 1 del projecte de Reglament de participació ciutadana que el seu objecte és la promoció i el desenvolupament de la democràcia participativa en la ciutat de Barcelona (la negreta és meva). Per a mí, la democràcia participativa implica allò que ara està tant de moda: el dret a decidir (ja perdonareu la descontextualització de l'expressió del seu sentit habitual darrerament); vull dir que tota aquesta enginyeria d'opinió, de petició, d'iniciativa ciutadana, etcètera, resta reduït a pràcticament no res si no té executivitat. De què serveix, per exemple, el dret a ser consultat si no el puc promoure, forçar, parlant clarament, si només es consultarà al ciutadà quan l'alcalde ho vulgui i no quan ho vulgui el ciutadà? (i parlo, s'entén, d'una consulta vinculant). De què serveix la nostra opinió si, com passa sempre, es pot prendre a benefici d'inventari? Democràcia participativa és que els ciutadans poguem suprimir (no demanar que se suprimeixi) una partida pressupostària o constituir-ne (no demanar que es constitueixi) una altra. Democràcia participativa és aturar (no demanar que s'aturi) una determinada actuació urbanística. Això és democràcia participativa i la resta són les obres completes dels germans Grimm. D'aquí tot el meu escepticisme sobre l'invent: es canvia alguna cosa perquè res no canviï.

Altra cosa és com motoritzar això sense anar a petar a un sistema assembleari catastròfic. D'acord, és complexe. I ho és més si estem també d'acord en què, tal com està ara el món associatiu, no s'hi pot comptar com a ens de representació/execució de base ciutadana. O s'endreça de valent el sistema associatiu (i això requereix un canvi cultural en profunditat, la qual cosa ens fa parlar d'anys, i no pocs) o s'estudia un sistema alternatiu, cosa que jo veig més viable, però tampoc possible a curt termini: requereix molta reflexió, molt estudi i, sobretot, molta negociació). Però, en tot cas, és ben clar que l'Ajuntament no té cap intenció ni de promoure una veritable executivitat de la participació ciutadana ni d'articular un sistema de representació de base que, sense desnaturalitzar-la, pugui funcionar adequadament.

Els ciutadans intentarem aprofitar tot allò de bo que vingui de nou amb la reforma reglamentària i amb la pàgina GO>BCN, però no ens fem il·lusions: la situació del ciutadà, la seva veritable i autèntica capacitat per influir en el rumb de la ciutat, no canviarà pràcticament res i seguirà sent virtualment nul·la.

Altra ocasió que es perd.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?