diumenge, 6 d’abril de 2014

Volem decidir

Aquest divendres 4 es va celebrar a la Torre Jussana una Jornada (més aviat una mitja jornada, i la jornada sencera hagués estat ben escaient) sobre el nous reglaments de participació ciutadana, és a dir, els projectes de Reglament de participació ciutadana i el de Reglament general d'organització i funcionament dels districtes. Hi vaig ser convidat per raó de la meva participació en la reunió anual del Registre Ciutadà de la què ja us vaig donar compte no fa massa dies. I, naturalment, hi va participar molta més gent, atès que també van ser convidats representants de les associacions, de diversos ens municipals i, com no, dels partits polítics.

No em faré pesat explicant-vos el desenvolupament de la jornada sinó més aviat la impressió que en vaig treure jo: els ciutadans allí presents, per sí mateixos (com éra el meu cas) o en la representació -més o menys real o més o menys fictícia- que allí ostentaven, teniem clarament un objectiu ben definit: l'executivitat de la participació i la motorització fonamental d'aquesta participació mitjançant els Consells de Barri.

En altres paraules, la gent vol que el barri sigui sobirà en totes aquelles coses que l'afecten (i que, naturalment, no ultrapassin l'àmbit del propi barri), és a dir, que les exigències formulades (i val suposar que posades en votació) en un Consell de Barri siguin absolutament vinculants i d'execució obligatòria per a l'administració municipal, sense cap altre possibilitat d'oposar-s'hi que els recursos que estableix la llei contra qualsevol acte administratiu. Una mica allò que us deia l'altre dia: no demanar que es faci sinó exigir que es faci i que aquesta exigència constitueixi un mandat imperatiu per a l'Ajuntament. Això, a més, complementat amb altres mesures: que els Consells de Barri se celebrin amb molta més freqüencia (bimestral o trimestral; i val recordar que en el seu inici van ser trimestrals), que els ciutadans puguin incloure temes en l'ordre del dia i que, amb antelació suficient per poder estudiar-la, es posi a disposició dels ciutadans (mitjanxant Internet com a principal però no únic mitjà) la documentació inherent a aquest ordre del dia (així evitem que es fugi d'estudi perque no tenim aquí ara mateix aquesta documentació o que la presentació dels temes acapari el 60% de la durada d'un Consell de Ciutat), o que les actes de cada Consell de Barri es facin públiques una setmana o deu dies després de celebrat.

En la qüestió de les consultes, es va exigir, naturalment, que es poguessin fer a nivell de barri (i no amb el mínim del districte, rebutjant també nivells inferiors al de barri).

En resum, un dessig fort, important, de què el barri -definit com la unitat natural de convivència dels habitants de la ciutat- adquireixi el màxim pes en la presa de decisions que afecten al propi barri i un àmbit de projecció de la pròpia gent del barri de les decisions que afecten al districte i, en definitiva, a la ciutat. Gairebé el barri entès com a circunscripció (en termes generals, no estrictament electorals) i amb capacitat executiva directa.

També va haver comentaris queixant-se del fet que taules i comissions diverses s'utilitzin per sostreure temes als ciutadans tot exigint la més amplia possibilitat de participació al ciutadà individual, independent. Es això que jo he qualificat molt sovint com a síndrome del 'pescao vendío' que amb tanta freqüència patim als Consells de Barri. És més, algú va deixar anar una cosa en la què molts hi estem d'acord: sovint -molt sovint- les associacions -o un nombre significatiu d'associacions- estan polititzades, mediatitzades partidísticament.

Bé, és clar, esteu llegint això i un somriure tort de sarcasme es dibuixa a les vostres cares. Ja teniu raó, ja. Tots sabem que l'establishment polític -llegiu «partits»- no cedirà ni un milímetre de cuotes de poder i que, per tant, potser incrementarà la cortina de fum de la democràcia participativa ampliant, potser sí, les possibilitats d'exercir el dret al pataleo, però no cediran ni un milígram de poder, no deixaran ni bojos que la més mínima capacitat de decisió i d'execució baixi a la base ciutadana en un exercici directe -i real, aquí sí- de democràcia participativa. En altres paraules: aquí teniu tota la participació que vulgueu, però la democràcia, entesa com a capacitat de decisió i d'execució de decisions, ens la guardem sencera per a nosaltres; vosaltres, en votant cada quatre anys, ja aneu ben servits.

I amb el temps ja veureu que no m'equivoco, que no ens equivoquem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?