dijous, 29 de maig de 2014

Violències

La protesta ha esclatat al barri de Sants. La intolerància municipal envers el CSO Can Vies ha despertat la indignació no tan sols dels grups i projectes directament afectats, sinó, a més, la del veïnat, enfadat amb el desallotjament i esgarrifat amb els excessos de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra, contra els que va a arribar a fer una cassolada (l'atac a la redacció de «La Directa», entre d'altres actuacions més que dubtoses, és autèntica i materialment de jutjat de guàrdia).

Aquesta protesta, a més, s'ha estès per la ciutat i s'ha encomanat a d'altres barris de Sarrià, Nou Barris, Gràcia, Eixample, Horta, el Raval i el nostre Sant Andreu (aquest mateix matí he vist al passeig Maragall els vidres rebentats a diverses entitats financeres; val a dir, per cert, que pràcticament en cap cas ha patit danys el comerç local, el de barri); inclús fora de Barcelona (Terrassa, Rubí, l'Hospitalet, Cornellà...), arreu de Catalunya (Mataró, Manresa, Rubí, Berga, Tortosa, Valls, Reus...) i fins i tot arreu d'Espanya (València, Ciutat de Mallorca i Burgos, precisament al barri del Gamonal).

L'establishment fa com si no hi hagués pressió social i no vol veure (més ben dit: fa veure que no existeix) que l'olla social té el manòmetre al màxim, ben a dins de la marca vermella. Els polítics clamen contra la violència perquè es cremen contenidors, com si les barbaritats que s'estan fent des del sistema no fossin violència, com si la violència institucional no fós violència. En tot cas, no veig massa pacífic el tema de desallotjar i enderrocar, per més que vingui avalat per una sentència judicial (i no perdem de vista el desprestigi que, pels seus propis mèrits, pateix el sistema judicial d'aquest país). Ahir va ser Gamonal. Avui és Sants. Qui serà demà? No ho sabem, però sí està clar -encara que no ho vulguin veure- que un d'aquests esclats locals un dia o l'altre acabarà essent l'inici d'un esclat general i aleshores tot seran ais i uis.

Però allò que a mí m'interessa remarcar, a l'entorn de tot això, és un detall interessant. Fixeu-vos: l'Ajuntament negocia amb els grups de Can Vies i els ofereix a llarg termini un altre local tan bon punt aquest local s'hagi condicionat. La gent de Can Vies diu que no perquè ya va haver en un altre cas una oferta similar en la què les promeses van ser una enredada i repliquen acceptant l'oferta municipal a condició de mantenir-se a Can Vies mentre es condiciona el famós local nou. A partir d'aquí la cosa ja empalma amb els fets.

El que és interessant de tot això és el següent: si l'Ajuntament està disposat a cedir un local als grups i projectes culturals de Can Vies... perquè no els deixa tranquils a Can Vies, on hi han estat 17 anys, nogensmenys? Per una raó ben senzilla: per mantenir el control. Així de clar. La marca Barcelona no suporta fàcilment activitats -i mens de caire cultural- que no responguin a l'estètica i a la necessària uniformitat reglamentària del parc temàtic en què han convertit (uns i altres, no tan sols els convergents) la ciutat. És la mateixa raó per la qual es prohibeix que els comerciants contractin grafiteros a fi que decorin les persianes metàl·liques dels seus establiments: el graffiti no és bo per a la imatge chupiguay que vol el negoci turístic, no essent que el graffiti passi els controls de qualitat adients i, aleshores sí, fins i tot l'allotjarem al Palau de la Virreina, si cal. Mira, inclús farem una gracieta.

Control cultural, control ideològic i control social (el control econòmic ja el tenen des de sempre). Per això, els moviments socials i culturals (o contraculturals) han d'estar ben subjectes i degudament estabulats a locals municipals oportunament provistos de gerència -municipal també, of course- i de reglament de règim intern procedent de la plaça de Sant Jaume.

Perquè... què us pensàveu? La democràcia és votar cada quatre anys a aquells als qui volgueu (d'entre els que nosaltres us proposem, sí o sí) i prou. Tot allò que vulgui anar més enllà en el protagonisme dels ciutadans i en la seva capacitat de decidir sobre el seu propi entorn urbà és violencia. I, fins i tot, terrorisme, si cal.

Per terminologia tremendista, que no quedi...

Imatge: Finn-johs a Wikimedia Commons
Llicència: Domini públic

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?