dissabte, 7 de juny de 2014

Ens prenen el Canòdrom

El proppassat dimecres, dia 4, vaig fer la xerrada que la Coordinadora d'Entitats Congrés-Indians m'havia demanat fa unes setmanes. En conjunt, estic satisfet només a mitjes; estic molt habituat a donar xerrades, conferències, tallers i similars però sobre matèries que tinc molt per la mà i, per tant, m'hi trobo més còmode i més àgil. En aquesta vaig estar rígid i encarcarat, sense cap amenitat (la gent gran se'm dormia davant dels meus nassos) i sobre la temàtica, sí que hi va haver [alguns] temes que van suscitar un cert interès (pel que vaig poder veure al debat posterior, que va ser molt interessant).

En aquesta conferència -i ara veureu per què he fet aquesta referència inicial però incidental sobre ella- vaig posar molt d'èmfasi en el Canòdrom com a única possibilitat present i futura de què el barri arribi a tenir equipaments públics propis. Perquè ara mateix, tret del Casal de Barri del carrer Manigua, no tenim res de res: anem sobrevivint amb els equipaments d'altres barris -o inclús d'altres districtes- que tenim més o menys propers (les zones geogràficament nuclears del barri ho tenen lluny tot).

Vaig insistir molt en que hem de conquerir el Canòdrom, que el Canòdrom no és cap broma i que em sembla horrorós i molt irresponsable per part del veïnat que les [poques] convocatòries de mobilització pública que n'ha hagut hagin tingut una resposta més aviat curta.

Bé, m'interessa ésser intel·lectualment honrat: pocs dies abans de la xerrada, l'amic Enric Fernández-Velilla, veí del barri, conseller del districte de Sant Andreu pel PSC i autor del blog Parlant de Congrés-Indians, ja em va fer arribar un aut-aut prevenint-me de què l'Ajuntament ens n'estava preparant una de bona.

Ara l'amenaça s'ha concretat i, per tal de mostrar-vos-la, us presento un breu però il·lustratiu vídeo en el què, sota la signatura del seu partit, el PSC, l'Enric ens explica la barbaritat que l'Ajuntament de Barcelona està a punt de cometre.


Efectivament: una modificació prevista del Pla General Metropolità, redueix a dos els equipaments anteriorment pactats amb les entitats del barri: el poliesportiu (és a dir, un d'aquests centres de gimnàstica recreativa explotats per entitats particulars en règim de concessió municipal) i el Centre Cívic, que, aquest sí, és imprescindible. Cauen (atenció!): la residència de discapacitats, l'aparcament soterrani, l'escola bressol, la residència per a la gent gran i el centre de dia. Vull fer especialment palès que el Congrés-Indians és un barri que es caracteritza pel seu alt índex d'envelliment de la població (prou superior a la mitjana de la ciutat i del districte de Sant Andreu) per la qual cosa, tant la residència com el centre de dia són pèrdues especialment sensibles. Però que aquesta pèrdua especialment sensible no ens faci desaparéixer del davant la idea de que la pèrdua de resta d'equipaments és tanmateix molt dolorosa: tenim un dèficit crònic i greu de llars d'infants, tant, que la prevista per al Canòdrom pal·liaria, però en absolut solucionaria, el dèficit al respecte; la manca de places d'estacionament per a automòbils al barri és tant sagnant que és un tema recorrent als Consells de Barri; i el mateix es pot dir del centre de discapacitats, en un barri amb especial sensibilitat envers aquest col·lectiu.

I atents a la clau de volta de tot aquest enrenou: aquesta modificació del PGM seria pràcticament irreversible, amb la cual cosa, la mancança d'equipaments al barri passaria de ser un problema greu i sensible a una veritable cadena perpètua. Perquè no tenim ni un sol metre quadrat més en tot el barri per fer-hi equipaments

Tot plegat és molt greu. Molt i molt greu.

Veïns i amics: ens hem de mobilitzar. Però res de tonteries ni de festetes, hem d'anar a una mobilització seriosa, a una protesta generalitzada i dura, molt dura (naturalment, sense violència i sense sortir-nos-en de la llei) i sostinguda, hem d'estar preparats per oferir una resistència aferrissada i recuperar el Canòdrom costi el que costi. Per cert: tot el Canòdrom, incloent-ne l'edifici. Part del que ens passa és per haver cedit l'edifici massa gratuïtament sota la invocació de l'equipament de ciutat. Però resulta que la ciutat no ha sabut mai què refonoll fer amb l'edifici, ni amb l'anterior administració ni amb aquesta, i els invents han anat des del trasllat d'un centre d'art que no volia ser traslladat fins a una cosa rara i estrambòtica que ens van, diguem-ne, explicar fa uns mesos, un invent al què ningú no hi veu ni cap ni peus, més enllà d'una boutade municipal.

Està bé -ha d'ésser així- que els partits del districte i les entitats del barri treballin en el front legal i facin al·legacions al projecte de modificació del PGM. Però les al·legacions seran arxivades a la P si darrera d'elles no es veu ostensiblement -molt ostensiblement- un veïnat, un barri, fortament emprenyat que, d'una vegada, digui prou i foti un fort cop de puny a sobre la taula.

Mireu als vostres fills, mireu als vostres pares, i digueu, si sou capaços, que lluitar no val la pena.

Al carrer!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?