dimarts, 1 de juliol de 2014

Assemblea 2014 Associació de Veïns

Ahir es va celebrar l'assemblea anual de l'Associació de Veïns Congres-Indians; una mica tardana, al meu parer, perquè això d'aprovar gairebé al juliol els pressupostos per a l'any corrent... però vaja, passa a moltes entitats. Quan les coses funcionen amb quatre voluntaris que tiren sols del carro tampoc no es pot filar tan prim en les exigències de gestió com si això fos el RACC. Com a nota positiva, en canvi, el fet de fer l'assemblea ja entrat l'estiu i amb llum de sol a dos quarts de deu del vespre, va fer que l'afluència de socis fos sensiblement més alta que quan l'assemblea se celebrava a l'hivern o començament de la primavera, amb clima fred i fosc a les set de la tarda: tenint en compte que la immensa massa social -si més no, la que assisteix a les assemblees- és gent gran en la seva pràctica totalitat (jo sóc dels joves i d'aquí a un mes i mig casco els 59), el clima i la llum són factors determinants.

A banda de les qüestions de tràmit (lectura i aprovació d'acta anterior, liquidació de comptes, pressupost 2014, etcètera) que han de restar en la intimitat associativa, es van tractar dos temes que van més enllà -sobretot un d'ells- del simple interès associatiu i que afecten tot el barri.

Un és el tema del local. Ja hi ha un projecte que, en principi i sobre el paper, no pinta malament, en què, mantenint el volum de l'edifici, l'interior es reestructura completament i n'hi dóna més funcionalitat, a més de servir al seu nou ús, que ja no és ser la seu de l'Associació de Veïns sinó un local municipal de barri una de les funcions del qual és allotjar la seu de l'Associació... a més d'altres dues o tres. Oficines, sales polivalents i la gran sala d'actes (que parteix de la base de l'actual) que tan bon punt pot tenir la funció de teatre o cinema com la de sala de ball o de festa (una revetlla, un cotilló de Cap d'Any...). Les obres començaran al febrer del 2015 i es perllongaran durant 16 mesos, és a dir, haurien d'estar enllestides per a l'estiu del 2016. Ja veurem quan comencen i ja veurem si els terminis s'acompleixen, disculpeu si el meu escepticisme és un assassí d'il·lusions, però la puntualitat en l'execució dels projectes no és una virtut que caracteritzi l'Ajuntament de Barcelona, ja no amb l'actual administració, sinó que no recordo que mai l'hagi tingut. I repeteixo que tinc els 59 aquí mateix. És a dir, em permetreu que aventuri que molt més probablement el nou local estigui llest per al 2017... i ja veurem en quin moment del 2017. Sí perquè, a més a més, la teulada actual és d'uralita (fibrociment, per ser rigorosos) i ja recordeu el que va passar amb el Canòdrom per aquesta causa. També és cert que la uralita, al Canòdrom, hi va aparèixer sense que ningú hi comptés, i en el cas del local ja s'hi compta. Però no em sorprendria que el refonoll de la uralita donés pel sac també en aquesta ocasió (com a realitat... o com a pretext per a l'endarreriment sobre el termini previst).

Mentrestant, l'Associació de Veïns s'allotjarà en un altre local que, en aquests moments, no se sap encara quin serà, diu que s'està cercant, però també em va semblar entendre (puc estar equivocat, compte) que ja n'hi ha algun candidat. No és fàcil: ha de ser un local ubicat en lloc visible, de dimensions adequades i, com qui diu, llest per ficar-hi mobles i posar-s'hi a treballar, no es contempla -perquè no seria operatiu- fer-hi obres de condicionament.

L'altre tema és el del Canòdrom. Sobre la problemàtica del Canòdrom no hi insistiré perquè la vaig explicar amb prou amplitud aquí i, sobretot, aquí. La queixa de la Belén Ayúcar, presidenta de l'AV, és recorrent, però no menys certa (i jo, com ja sabeu els dos o tres que seguiu aquest blog, la faig totalment meva): aquest barri és completament mort pel que fa a mobilitzacions. Bé: el nou projecte municipal per al Canòdrom (més aviat la nova enredada municipal per al Canòdrom) es tractarà en el plenari de Districte del proper dimarts dia 8 de juliol, a les 19:00 hores, a la seu del propi Districte, a la plaça Orfila. Poden passar tres coses: una, que només hi anem tres o quatre (bé, ens prendrem un cafè); altra, que hi anem un centenaret de persones (ja no prendrem un cafè perquè per a un bar som massa colla, així de cop); i una altra més, que hi anem uns quants centenars de veïns del barri (ja no m'atreveixo a dir un o dos milers perquè això és il·lusori, tot i què un o dos milers representen entre el 8 i el 12 per 100 d'habitants del Congrés-Indians, que no és tant) i muntem una gresca pacífica però ben sonora (una cassolada, per exemple), davant la seu del districte. En els dos primers casos (que, malauradament, són els previsibles) no farem res i sobre el futur del barri i de la seva possibilitat de gaudir d'equipaments hi cauran les tenebres. Si es dóna la tercera, potser mantindriem oberta la possibilitat de fer-hi encara alguna cosa; si més no, hi donariem força moral i política als membres del plenari que defensen un Canòdrom com cal.

El dia 8 a les 19:00 jo hi seré allí. Sé que d'altres persones, també. Però tanmateix sé que serem pocs, que serem quatre gats i per això, com a l'infern de Dante, abandono tota esperança.

Recordeu aquesta data del 8 de juliol de 2014 a les 19:00 i el dia que hàgiu d'anar a les quimbambes per obtenir un servei que hauríeu de tenir al costat de casa o, quan sigueu vells, i per gaudir d'una residència pública i decent, poso per cas, hàgiu de renunciar a les arrels i la gent amb la què hi heu conviscut al barri tota la vida, intenteu recordar on hi éreu (o bé on no hi éreu) i què fèieu tal dia i hora.

Si no, tranquils: ja us ho recordaré jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?