dijous, 10 de juliol de 2014

Joc brut

Abans d'ahir va haver una qüestió al plenari del Districte que no he comentat aquí però no m'ha passat per alt. En un moment determinat, l'Enric Fernández-Velilla (Grup Socialista), va preguntar -en el context de la Mostra d'Entitats i Comerç del Barri del Congrés-Indians celebrada el proppassat 14 de juny- quina és l'adreça de la sucursal/delegació/oficina -o com se li vulgui dir- d'Òmnium Cultural al barri. Va respondre el Claudi Cervelló dient que Òmnium Cultural no tenia seu pròpia al barri però que s'havia convidat a l'entitat per la seva especial rellevància dins la vida social i cultural catalana.

Resposta típica de polític per sortir-se'n del pas (ho sento, Claudi, però no te'n vas sortir). Aquests motius haguessin justificat igualment convidar Càritas, el RACC o el Casal Infantil del Raval. Però no es va convidar Càritas, el RACC o el Casal Infantil del Raval, es va convidar, precisament, Òmnium Cultural.

Jo no hi vaig ser el dia 14; més ben dit, sí, però tard, quan ja tothom plegava o bé havia plegat, atès que un assumpte de màxima importància em va obligar a anar a Madrid aquell dia i, per tant, fins abans d'ahir, arran de la pregunta de l'Enric, no vaig saber res d'aquesta qüestió. He preguntat a l'Enric i em diu que la gent d'Òmnium Cultural va estar fins migdia, allotjada en una carpa sense distintius, i es va passar l'estona repartint propaganda independentista i promocionant el 9N. No se sap (o l'Enric no sap) qui va ser el qui va convidar a l'entitat en qüestió -val insistir en que no té cap relació específica amb el barri- però sembla ser que la majoria d'entitats del barri desconeixien la presència d'Òmnium Cultural fins que aquesta es va fer palesa.

Sempre he volgut allunyar d'aquest blog la política que s'escapi dels àmbits del barri o de la ciutat; l'àmbit metropolità, com a molt (tot i que no recordo haver-hi parlat). Potser hagi fet alguna vegada alguna excepció aïllada, crec que no, però, en tot cas, avui ho serà.

No faré explícita aquí la meva posició sobre el 9N i tot allò que significa. No m'amago: qui la vulgui conéixer, la trobarà àmpliament exposada en la major part de les 17 entrades d'aquesta sèrie del meu blog generalista, però no la vull exposar precisament aquí.

La onada sobiranista que estem vivint en aquests moments és molt i molt delicada. L'argumentació del sobiranisme parla de majories socials, però no es pot parlar en aquests termes, perquè en una qüestió de o no, la majoria silenciosa en aquest cas sí que té un valor i un valor important. Que no es pot interpretar, compte, però que hi és. N'ha hagut manifestacions, sí, i alguna molt nombrosa, d'acord, però cap d'elles defineix per sí sola cap majoria social. Que potser existeixi, però que ningú la pot fer valdre en favor seu.

En l'àmbit del barri, és a dir, de la convivència veïnal, la qüestió, com a tots els barris, com a tots els col·lectius, és una qüestió de sensibilitats individuals i aquestes sensibilitats existeixen, en ambdues tendències, en totes les associacions del barri com en el propi barri globalment entès. No hi ha una sola comunitat de veïns que no tingui representants -en qualsevol proporció- de les dues tendències (o de les tres, o de les quatre, si n'hi ha tantes); pràcticament no hi ha família en la què, en diferents proporcions d'una família a l'altra, no hi hagi aquesta diversitat d'idees, d'opinió, d'ànsia o de sensibilitat, digues-li com vulguis.

Els qui van convidar a Òmnium Cultural a una manifestació estrictament de barri en la què Òmnium Cultural no hi pelava res, no van fer altra cosa que una manifestació de mala fe, a més d'un engany a les entitats -o a moltes d'elles- i al propi veïnat que no va anar a la Mostra a veure mítins ni propagandes. De ningú. Dels escrúpols de la dirigència d'Òmnium Cultural aprofitant qualsevol manifestació cívica per colar la seva campanya sí que, en canvi, ja en tenim moltes notícies.

L'explicació del Claudi no és, en absolut, convincent. Gens ni mica. I no tan sols no és convincent sinó que és, a més, sospitosa, perquè el propi Claudi i els interessos parcials als qui representava en aquest cas son perfectament coneixedors de que aquesta explicació és absoluta i premeditadament falsa. Qui vulgui que hagi estat el promotor de la presència d'Òmnium Cultural (jo hi tinc les meves sospites) ha comès un acte de pur i simple sectarisme. Ha estat un clar acte d'emmetzinament de l'ambient i de la convivència al barri, amb premeditació i ocultació sense cap altre finalitat que aprofitar-se'n de cara als seus interessos partidistes.

Per a la festa de l'any vinent -que ja seria mala sort que tampoc hi pogués anar- preguntaré abans sobre aquest particular. I si es pretén reproduir-lo, aleshores amb mi que no hi comptin ni de visita. Encara que no tingui res important que fer.

I si arribo a saber-ho, no callaré, tingueu-ho per ben segur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?