dimarts, 27 de gener de 2015

Covards

Aquest propassat dissabte vaig patir un accident d'automòbil, feliçment sense danys personals tot i que amb una certa ferralla. Entrant al barri des de Ramon Albó per Prat d'en Roquer, vaig haver d'aturar-me per tal de cedir la preferència als vianants que tenien obert el semàfor del pas. Quan ja portava uns segons aturat, un autobús de TMB que venia pel carril BUS de Ramon Albó em va fotre un cop pel darrere. En principi, res que no solucionin les companyies d'assegurances i els tallers mecànics; d'aquí a una setmana o deu dies el cotxe restarà com nou i tal dia farà un any.

La part [més] desagradable de l'assumpte va ser quan vaig demanar testimonis. Em vaig dirigir a diverses persones que no tan sols havien presenciat l'accident sino que inclús el comentaven, però... Ningú no s'hi va prestar. Tots van refusar amb explicacions vagues de que no volien líos.

Líos?

Quin lío pot haver en comparéixer en un judici de faltes (això si arribava a ser el cas, que probablement no) i declarar sobre allò que s'ha vist? Perquè, incidentalment, aquest lío és una obligació no tan sols cívica sino legal. Es pot entendre, tal com estan avui les coses, que hom pugui tenir alguns problemes al treball si hi ha de mancar unes hores per anar a declarar en judici (tot i que les lleis obliguen l'empresari a respectar el compliment d'aquesta obligació per part del treballador, sabem com és la realitat i la gran extensió del terrorisme empresarial que patim). Amb tot, moltes de les persones a les qui vaig demanar testimoni estaven, més enllà de tot dubte, per sobre de l'edat de jubilació. No, no hi havia problemes laborals per als jubilats i tampoc crec que n'hi hagués per a tots els actius presents.

El que hi ha és por.

Però no una por raonable, comprensible, com ho seria, a tall d'exemple, anar a testificar contra un mafiós despietat que sol assassinar els testimonis contraris, tal com hem vist a tantes i tantes pel·lícules. No: és una por basada en un profund egoïsme, basada en una manca total de solidaritat i d'empatia. És la por que fa que, en un vagó de metro, dos o tres animals (de vegades, inclús només un) maltractin una persona indefensa mentre quaranta o cinquanta persones miren cap a una altra banda com si la cosa no anés amb ells.

És la covardia més químicament pura, és la baixesa inoculada com una vacuna contra l'esperit ciutadà.

No em consola que amb el pecat portin la penitència i que estiguem a la merda precisament per aquesta covardia. No per la covardia col·lectiva -que també- sinó, sobretot, per la covardia individual.

Em pregunto si tinc jo també dret a ser covard i, funcionari i acomodat, votar el PP, VOX, CiU o qualsevol dreta dura. Perquè haig de voler líos i riscos -compte, potser reals- votant Podemos o Guanyem, si jo ja estic tan bé i tan segur?

És això del què es tracta, sacs de merda?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?