dimecres, 14 de gener de 2015

La força és absent

No sé si va ser al segon Consell de Barri que va tenir lloc, en temps de la regidora Gemma Mumbrú, vaig tenir una discusió prou agre amb l'intendent de la Guàrdia Urbana del districte. La cosa va venir sobre les ocupacions (més aviat pressumptes) dels seus xicots provocada per un incident que em va fer emprenyar molt. El vaig explicar fa gairebé set anys al meu altre blog, ara tancat.

Ara hi tornarem, a la Guàrdia Urbana, però deixeu-me fer camí.

Com sabeu, per aquest blog o perquè m'heu vist al carrer, primer amb cadira de rodes, després amb crosses i ara amb bastó (i d'aquest en tic per estona), al més d'agost vaig patir una lesió prou important al turmell. Tan important que fins fa molt poques setmanes era tècnicament un discapacitat, sort que recuperable. Avui ja estic força normalitzat, tot i que encara conservo algun hàndicap.

Quan estàs en una situació així es quan notes ben palès allò de les barreres arquitectòniques i quan veus de primera mà com les passen de magres els discapacitats permanents (no els hi queda ni allò de dir paciencia, que ja milloraràs). Les barreres arquitectòniques van desapareixent -per bé que no del tot, en absolut- segons les ordenances van recollint la conscienciació de la gent i la dels polítics a càrrec, però se n'hi fan unes altres.

Mireu aquesta fotografia feta aquesta mateixa tarda al carrer de Prat d'en Roquer a tocar amb Cacàcies:


Veieu aquesta vorera enfonsada? No està així perquè els operaris què la van fer fossin uns destralers; no està així perquè els tècnics no sàpiguen calcular voreres. Està així, simplement, perquè les voreres es calculen per al pas de persones, no perquè hi pugin a sobre furgons de tona i mitja, dues tones i fins i tot tres. Si no hi ha lloc per estacionar, a ells tant se'ls hi en fot, pugen sobre la vorera i aire, tu. I el ciutadà de merda que s'aguanti, perquè jo sóc primer pels meus dallonses. Que estic treballant, diuen, com si la resta fóssim de vacances.

Sabeu el mal que es pot fer una persona gran o un discapacitat -ocasional o permanent- si trepitja desprevingut un sot d'aquests?

Funciona així. Tots ho sabem. Tots ho veiem. No de tant en tant. Cada dia. S'aparca sobre les voreres; s'aparca massa prop de les cruïlles tapant tota la visibilitat; s'aparca als passatges i a les zones de vianants. Tenim un problema llargament denunciat al carrer del Cardenal Tedeschini i aquí segueix igual el problema llargament denunciat del carrer del Cardenal Tedeschini. I, insisteixo: ho veiem tots. Tots menys aquells que ho haurien de veure i d'impedir-ho: els xicots de la Guàrdia Urbana, que són no sé quants milers, però no en tenim massa constància de la seva existència.

Després exhibeixen magnífiques -i teòriques- xifres sobre índex de delinquència, però la percepció ciutadana -delinquents a banda- és que tothom pot fer el que li roti impunement. L'autoritat és el·líptica, tant com els seus agents. Els gossos es caguen on els rota als seus amos (ja per no parlar de pixar-s'hi), els dels furgons aparquen on volen i si enfonsen les voreres, que s'enfonsin... I hi ha més coses: casos d'assetjament veïnal, estafadors domiciliaris vestits d'agents de les companyies de subministrament (d'aquests en parlarem aviat)... la intemerata.

«Guàrdia Urbana, digui'm». Sí, ja us diria jo, ja. Perquè no es presenta el senyor intendent del districte al proper Consell de Barri, home?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?