dijous, 15 de gener de 2015

Un trist homenatge

Al barri no hi ha gaires monuments. Així, que jo tingui presents, només el de la Maternitat, a la plaça del Congrés, i el monument al doctor Ferran, a l'absolut extrem del barri, als petits jardinets de Gracilaso/Maragall què, per cert, també prenen el nom del doctor Ferran. És possible que me n'oblidi d'algun, però serà això, algun, no gaires. És una pena, perquè els monuments són un element important a l'hora de conferir caràcter propi a un barri, tot i que també val preguntar-se si és el monument el que confereix caràcter o és el caràcter del barri el que promou la seva pròpia monumentalitat. D'una manera o d'altra, és un bon debat i una bona manera de deprimir-se veient el tarannà del Congrés i els Indians.

Avui m'he aturat davant del monument al doctor Ferran. És un monument que no fa gaire patxoca, ho sento per l'artista. Inclús hi ha una pàgina web on un (que Déu n'hi do) el va calificar de monument a la mort (per cert que l'aclariment signat per Acacienc és meu). Però sí, s'ha de reconéixer que és ben tètric. La intenció de l'artista va ser, probablement, destacar la derrota de la mort i per això la il·lustra com posada en fuita, però tot i així, configura, com dic, una imatge sinistra que se sobreposa molt al missatge que vol divulgar i que acaba éssent poc entenedor.


Per si amb això no n'hi ha prou, el monument assoleix una altra característica pròpia dels del nostre barri: està molt mal cuidat, per no dir res en absolut. Si es tractés d'un futbolista, a més de banderes del club i rams de flors ja s'hagueren fet inclús manifestacions per la dignitat del monument però com es tracta del monument d'un científic, que s'hi posi fulles. La fotografia que segueix a aquest paràgraf està retocada de colors i contrast en un intent va de què es llegeixi la inscripció, però no hi ha manera. S'ha d'ésser arqueòleg per desxifrar la inscripció dedicada, evidentment (vaja, de fet, no massa evidentment), al doctor Ferran.


I qui era el doctor Ferran?

Jaume Ferran i Clua (1851-1929), natural de Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, va ser un il·lustre metge i bacteriòleg al qui la vida (i moltes altres circumstàncies) no li va fer tota la justícia que es mereixia. Va destacar en la seva especialitat (les vacunes) tot i ser coetani de Pasteur i de Ramón y Cajal, un altre pes pesant espanyol en la matèria.

El doctor Ferran va aconseguir avenços molt importants en la vacuna contra el cólera, a partir dels descobriments de Koch (vacuna per la qual va patir el boicot del Govern espanyol i d'en Ramón y Cajal), contra el tifus i contra la ràbia.

Va ser el primer director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona entre 1986 i 1905 i la seva tasca, sobretot pel que fa a la vacuna anticolèrica, va ser reconeguda per l'Académie des Sciences de Paris. La seva profilaxi de prevenció del còlera va salvar la vida de milers de combatents durant la Primera Guerra Mundial i potser no fora massa exagerat comparar el seu paper amb el desenvolupat pel doctor Josep Trueta a la Guerra Civil Espanyola i a la Segona Guerra Mundial.

Podeu saber-ne més sobre el doctor Ferran a la Wikipedia i a la Gran Enciclopèdia Catalana. I també, si teniu més temps i paciència, n'hi ha molt bones referències a Història del laboratori municipal de Barcelona (PDF) d'Antoni Roca i Rosell, estudi editat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1988.

El doctor Ferran va viure en el nostre barri i és, sens dubte, el seu personatge de referència més important. La seva casa era ubicada al terreny delimitat pel passatge de Salvador Riera, el carrer de les Acàcies, el carrer de Garcilaso i el carrer de la Manigua, solar que va cedir testamentàriament a l'Ajuntament per tal que hi edifiqués equipaments educatius. Resta encara viva aquesta petita caseta a la cantonada Garcilaso/Acàcies, que ara es diu que era el seu laboratori (jo tenia entès que formava part del conjunt dels estables, però no és un debat important) i que s'ha salvat de la [justa i necessària] crema (enderrocament) del bunker de les Cacàcies.

El doctor Ferran hi té un carrer dedicat a Barcelona, però heus aquí que el carrer no està al nostre barri sinó a l'altre extrem de la ciutat, al barri de Pedralbes (Sarrià-Sant Gervasi). Ha anat a petar ben lluny, què hi farem...

Voleu una vergonya més? Doncs heus aquí un monument d'allò més digne, infinitament més digne que la trista coseta del nostre barri. Un monument més digne que és... a Madrid. I així ens llueix el pèl a Barcelona, a Sant Andreu i al Congrés Indians.



Crèdits de la fotografia del monument madrileny al doctor Ferran:
«Monumento a Jaume Ferran (Madrid) 02» per Luis García (Zaqarbal) - Treball propi. Disponible sota la llicència CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?