dijous, 9 d’abril de 2015

Avaluant el GO-BCN

Ahir vaig participar en un taller per a l'avaluació de l'aplicació de Govern Obert de l'Ajuntament de Barcelona. La convocatòria se'ns havia fet uns dies abans als ciutadans inscrits al Registre Ciutadà, vaig decidir d'assistir-hi i vaig tenir la sort d'obtenir plaça, perquè l'assistència estava limitada a un màxim de quinze persones.

Bé, de vegades, quan rellegeixo entrades d'aquest blog, em vénen dubtes de si no seré massa crític, massa incisiu, massa... com ho diria? Negatiu? Però no, la veritat és que no. Cada cop que l'Ajuntament convoca un acte o una activitat d'aquestes (com, per exemple, reunions del Registre Ciutada que, per cert, n'hi ha una convocada per al proper dia 16) constato que inclús pertanyo si no al sector més moderat, tampoc, en canvi, al més aferrissat a posar l'Ajuntament a parir (i sovint amb raó).

Ahir es tractava d'avaluar les eines digitals del famós GO, el govern obert de l'Ajuntament de Barcelona. I el GO va suspendre ben clarament, rotundament, diria jo, i no per unanimitat perquè hi havia un senyor que semblava més conforme. Però era l'únic.

Els participants teniem diverses procedències: els uns eren activistes veïnals; d'altres, professionals de la gestió local i assessors diversos en l'àmbit associatiu; i alguns erem guerrillers del món veïnal, gent que anem per lliure. Per cert que em va fer gràcia constatar que no sóc l'únic que viu així: membre d'una associació de veïns, però fent pel seu compte, tot i que, en aquest particular cas, també hi vaig assistir com a membre de l'Asociación de Internautas en la què, com us podeu imaginar, seguim i estudiem amb molta atenció tot aquest tipus d'iniciatives públiques.

En el seu moment, vaig trobar interessant la morfologia de la famosa pàgina GO-BCN. I segueixo disposat a acceptar que la voluntat -la tècnica, no la política- és bona, però hi ha dos problemes: un, la dificultat intrínseca que comporta l'explotació de les bases de dades massives (el big data, com se n'hi diu ara, tot i que el big data tampoc és exactament això); l'altre, massa frequent tant al món públic com al privat, és el de fer els desenvolupaments TIC en vertical picada i de dalt a baix, és a dir, sense tenir en compte les necessitats de l'usuari, sense comptar amb ell, sense preguntar-li què vol. Tot per a l'usuari, però sense l'usuari. Així es malbaraten molts i molts milions en recursos tecnològics públics i privats.


Les crítiques per la complexitat -sovint innecessària i, per tant, inexplicable- de l'estructura de GO-BCN van ser generalitzades i la constatació de carències, de manca d'actualització i d'omissió de dades també va ser molt estesa.

A l'hora de parlar de participació, la crítica unànime va anar orientada a la nul·la executivitat de les propostes dels ciutadans i el rebre els hi va tocar -i això no és pas nou- als consells de barri i a les taules d'entitats. Als primers se'ls va acusar d'inoperants i d'inútils, tal com es plantegen, precisament perquè en ells el paper reservat als ciutadans és el de simples espectadors. Dels segons, es va dubtar de la seva representativitat i de la seva legitimitat com a interlocutors de l'Ajuntament representant al conjunt dels ciutadans (les entitats només representen als seus socis i només en els seus àmbits d'actuació: no veiem que un esbart dansaire, posem per cas, sigui -o pugui ser- interlocutor de l'Ajuntament en matèria urbanística). Sigui dit sense menyspreuar en absolut la importància de l'àmbit associatiu en la vida veïnal i cívica, però també sense sobrevalorar-la o dur-la a parcel·les que no són les seves.

La reunió, això sí, va transcórrer en un ambient de cordialitat i, fins i tot, de bon humor, molt ben controlada per la Francesca Blanch, una funcionària veterana de l'àmbit de Participació a la qui se li veu ben clara una àmplia experiència en la moderació d'aquest tipus de debats.

Veurem què passa el dia 16, a la convocatòria del Registre Ciutadà..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?