diumenge, 12 d’abril de 2015

La última assemblea

Ahir va tenir lloc la última assemblea general de l'Associació de Veïns Congrés-Indians en la configuració clàssica del local històric de l'Associació. Properament aquesta es traslladará a un local provisional, al carrer Felip II núm 177, on hi romandrà els 18 mesos previstos per a la realització de les obres de reforma de l'edifici de Felip II núm 222; posem-hi dos anys, i ja veureu que si m'equivoco serà més aviat per quedar-me curt que per fer llarg. On s'és vist que una obra municipal s'acabi en el termini previst...

Jo no em vaig trobar massa neguitós, potser perquè sóc un veí no recent (ja hi portem 21 anys, al Congrés-Indians) però sí llunyà de l'època fundacional o potser perquè la vida m'ha ensenyat a no enyorar-me de coses materials i a què es pot viure (sovint bé, a més a més) sense coses que un pensava que no podria viure-hi privat d'elles. La qual cosa no vol dir que no entengui la gent que tenia un nus a la gola -no sóc tan poc empàtic- i particularment em va fer pena la gent gran per a la qual el local històric era un vincle -i cada cop en van restant menys- amb aquella època segurament feliç pel començament d'una nova vida.




D'aquí a dos anys, hi haurà un edifici nou (per dins) que, segurament, farà patxoca, que donarà millor servei i del què tant l'Associació de Veïns com dues o tres entitats més hi treuran un millor profit, que permetrà fer més i millors activitats, obert a més gent. D'aquí a dos anys, hi haurà inauguració i celebració.

Però ahir va ser un dia per a la nostàlgia i per a una certa tristor. Ahir no començava res i, per a alguns, s'acabaven moltes coses, potser importants.

Tant de bo -jo espero que sí- es vegin compensats amb escreix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?