dimecres, 1 d’abril de 2015

Pacificació

S'acosten les eleccions i vénen les inauguracions.

No, no he volgut fer un vers, però és la comèdia de tota època electoral. Encara hi ha algú que s'ho cregui? Doncs quan ho fan, val pensar que sí, que encara hi ha passarells que, amb un cervellet que funciona en mode polaroid, només s'impressionen per les últimes imatges. En mode polaroid o en mode lluç. També és possible que, com els qui paguem som els de sempre, fer per fer, escolta, tu, endavant i si resulta bé i si no, també; total, paguen ells. Cornuts i pagar el beure.

Be, sigui com sigui, una mica de la cosa ens ha tocat a nosaltes. Ha degut anar més o mensy així, en plan ei, nois, ens resta el barri aquell de matats... Com es diu? Ah, sí! El Congrés i els Indians. Què podem fer per allí que no costi gaire pela i que deixi aquells pringats ben contents?

I ens han clavat a totes les entrades i sortides del barri barreres d'aquestes consistents en l'elevació de la calçada per tal d'obligar els vehicles a què aminorin la velocitat i s'hi deixin l'amortiguació. Bé, deixem-ho en què aminorin la velocitat, va.

Coincidint amb l'Enric, trobo que no han pacificat el carrer més bèstia de tots, que és el de Garcilaso, essent així que molts d'altres que, en general, sí són pacífics han estat re-pacificats. Jo ja no dic res. Sí, nois, escric un blog per acabar no dient res, és gran això, però és que si dic tot el que se'm ve al cap, després les iaies i les tietes s'empipen amb mi perquè dic paraulotes i disbarats.

Això de les barreres aquestes em fa recordar que en alguns països de l'Amèrica hispana a aquestes coses se n'hi diuen de la madre, com a simpàtic record vers la senyora progenitora no sé si del qui ho va inventar o del qui ho fa posar. Però ja dic que això és a Amèrica. Aquí no.

Finalment, ha atret la meva atenció la cosa aquesta que han posat al carrer de les Cacàcies en tocar Maragall. I crec -no n'estic del tot segur- que no és l'únic cas. Fixeu-vos-hi bé.


Segurament, algun tècnic d'aquells tan savis que hi ha al Districte o bé (ferms i fora gorres!) a Vialitat, podrà explicar perquè es fan les barreres aquestes tan maternals (a Amèrica, insisteixo, no aquí) tot sortint de la zona de limitació de velocitat a 30 km/h i no -o no només- en entrar. Altrament hi ha carrers on sí que clarament convé pacificar-ne l'entrada (penso en Manigua, per no anar més lluny de casa meva) i en comptes de les barreres que han posat a carrers de natural ben pacífic, només hi han posat -a banda de la pintura de color camp de tennis dels d'abans- una banda com de tacs que, diguem-ne, pacificar, allò que es diu pacificar, pacifica ben poc.

Com que jo no sóc un tècnic savi dels que hi ha al Districte o (ferms i fora gorres!) a Vialitat, no ho entenc.

Sic transit gloria mundi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?