dilluns, 11 de maig de 2015

Au, va: avui seré dolç

I no parlaré del barri. Avui li toca a la ciutat i, per tant, hi som concernits, però no d'una manera exclusiva.

Avui se celebra la festa de Sant Ponç, patró dels herbolaris. Sant Ponç va viure, sembla ser, allà pel segle III pels voltants de la Provença i va ser bisbe, predicador i màrtir, que és el que sol succeïr quan es parla més del compte per al gust del poder. Se'l va carregar -diuen, sense massa proves- l'emperador Gal·liè, un romà dolent, segons les pel·licules tipus Quo Vadis i d'altres afins.

Diu la llegenda que, fugint dels romans, va venir per Barcelona i va veure tanta misèria i tantes malalties entre la població que es va dedicar a preparar medicaments amb herbes, que sembla coneixia prou bé. Així que ja sabeu d'on li ve això de ser patró dels herbolaris. Dels romans, com sabem des del paràgraf anterior, finalment no va poder fugir perquè la policia sempre guanya i Ponç va fer fallida -val presumir que de mala manera- prop de Niça.

Aquí teniu el nostre heroi tal com se'l representa a l'església de Sant Agustí, a la plaça del mateix nom, ben propera a la fira que se l'hi dedica. A mi em sembla una esculptura prou kistch i no poc hortera pero, escolta, tu, si als fidels els hi agrada, a mi ja m'està bé.


M'agraden molt les petites festes i tradicions barcelonines. No és habitual que hi manqui a les celebracions de caire popular com ara la fira de Sant Ponç o les del Corpus. El dia del Corpus me l'acostumo a prendre de festa per passejar Barcelona, per contemplar l'esclat de la primavera, ja ben avançada sobre la nostra ciutat. I cada any sento la mateixa pena -i la mateixa ira- quan arriba Sant Jordi i no puc ramblejar perquè els guiris, amb la benedicció municipal, m'han robat, com a tots els barcelonins, la via més nostra. Contràriament, altres festes, com ara la Mercè, rígides, oficialistes..., no em diuen res de res, per més que l'alcalde les vesteixi amb festivals rock i d'altres... bé, d'altres festivals.

Avui, el carrer de l'Hospital lluïa d'aromes de flors, d'herbes, de mel... Un veritable mercat alegre, bulliciós, vital...





I, tot plegat, una orgia de colors, un festival de la diabetes, el deliri d'un llaminer...





I avui, a la parròquia de Sant Agustí, n'hi haurà una missa solemne i una processó que treurà a passejar al sant al bell mig d'aquest núvol perfumat amb farigola i llimona, amb mels i romaní i aclamat pels seus patrocinats.

Sí, mira, avui estic content...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?