dimarts, 5 de maig de 2015

Què val esperar?

No segueixo massa sovint l'altre blog de l'Enric Fernández-Velilla (que ara mateix no sé ben bé si es diu El perquè de tot plegat o Sense embuts) perquè la política de partit no m'interessa ni poc ni massa; però, de tant en tant, sí que m'ho miro, sobretot quan hi ha referències de ciutat o de barri. I ahir va ser el cas.

Recomano la lectura del seu post Ja hem provat. I ara què? en primer lloc pel títol, que ja és tot un argument. I, en segon lloc, perquè el darrer paràgraf constitueix una pista important de per on poden anar els trets segons resulti la cosa a les urnes. Recordem, abans d'anar a pams, que l'Enric és el número 12 de la candidatura del PSC a l'alcaldia de Barcelona; amb això vull dir que tot el que diu té un valor, no és com el comentari que qualsevol pot fer prenent-se un cafè amb un amic.


En què coincideixo amb ell? Bàsicament en què el període convergent a l'Ajuntament de Barcelona ha estat pobre, insípid i, efectivament, carent de projecte de ciutat. Quan van guanyar -d'aquella manera- les eleccions, jo tenia curiositat -i esperança- de veure si la personalitat convergent (ja sabeu, botiguers, peix al cove i tal...) fama (o llegenda, hem vist ara) de gent amb els peus a terra, duïa un projecte de ciutat consistent en anar engrandint amb un correcte dia-a-dia, allunyat de megalomanies olímpiques, forumístiques, diagonalístiques, etc. Ja n'hi havia i n'hi ha prou de què Barcelona, històricament, només tiri endavant amb ocasió de grans aconteixements. Però, com se sol dir en castellà, mi gozo en un pozo. Ens hem trobat una gestió anodina, sense nord, aparentment només preocupada pel turisme (és a dir, exactament: només preocupada pel bon fi del negoci turístic d'uns pocs, en detriment dels ciutadans) i pel ditxós procés independentista; dedicada, a sobre, a buidar les molt sanejades arques que, tot s'ha de dir, va deixar la gestió socialista per finançar desinteressadament una Generalitat en fallida tècnica (eufemisme que vol dir completament arruïnada). Sobre la gestió de districtes i barris, i particularment dels nostres, què us he de dir que no hagi dit ja un dia darrere l'altre... En fi, afegim-hi fantasies eròtiques com la broma de l'smart city, quelcom que seria molt bo i molt útil si ells sabessin de què va, i no ho saben (com a bons tecnòcrates buits d'iniciativa política i plens de conceptologia empresarial, només els interessa un lèxic pijo que faci patxoca) o el GO BCN, un govern obert molt poc transparent i menys encara entenedor; i el desmantellament cultural de la ciutat, aquí també estic d'acord amb l'Enric. I fins aquí.

Ja veurem què surt de les urnes, però les enquestes, ara per ara, mostren un paisatge d'ingovernabilitat. A Barcelona, però també a Catalunya i possiblement també a l'Estat. Només hem de mirar Andalusia i, ep, que a Andalusia les enquestes encara feien un pronòstic pitjor. I el nostre bon Enric, com a veu autoritzada del PSC, ens avança una possibilitat: una Barcelona guiada -ja veuriem, si s'escau, sota quina fòrmula política- per PSC, BCN Comú, ERC i CUP. No puc imaginar perspectiva més aterradora. I, francament, Enric, al PSC haurieu de compartir aquest terror i us poso un simple exemple: recordeu com vau sortir d'escaldats dels tripartits a la Generalitat, mentre els veritables culpables de la disbauxa s'escapaven triunfants hàbilment revestits d'independentisme irredent.

Esperem a les urnes, vejam que diuen, però com les enquestes tinguin raó, ens esperen quatre anys durs de veritat, amb l'Ajuntament de Barcelona convertit en un camp d'Agramant.

L'autor de la imatge de l'Ajuntament de Barcelona és Mutari i és al domini públic

2 comentaris:

  1. Ep, Xavier, en l'article no parlo d'un quadripartit en cap moment! És més, nosaltres aspirem a governar i no a fer governs difícils de cohesionar. Ja veurem com aniran les coses, però en tot cas espero que de les meves paraules no s'entengui que el futur és aquest, perquè això ara mateix són fabulacions i jo no tinc gens clar com serà el dia 25

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraeixo l'aclariment. Però repeteixo literalment el text del teu post: Els altres PSC, BCN Comú, ERC i les CUP representem la força d'aquella ciutat combativa, innovadora i feta a si mateixa al llarg de la seva història.. I jo només dic: Enric, com a veu autoritzada del PSC, ens avança una possibilitat: una Barcelona guiada -ja veuriem, si s'escau, sota quina fòrmula política- per PSC, BCN Comú, ERC i CUP. Especulem en el mateix pla. Tu aclareixes que no aspireu a fer governs difícils de cohesionar (naturalment, no us crec tan masoquistes) però jo ni tan sols parlo de governs, parlo de guia i faig expressament la salvetat de la fòrmula política. Has estat tu el qui ha especificat un grup de partits ben diferenciat d'un altre grup.

      Finalment, ja que ens hi hem posat, permet que dubti d'algun dels grups que tu has inclòs com a model d'aquella ciutat combativa, innovadora i feta a sí mateixa. I fins aquí puc llegir. De moment

      Elimina

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?