dimarts, 2 de juny de 2015

Més fronterer que mai

El nom d'aquest blog respon, com podeu llegir a la seva pròpia presentació, a una concreta zona del barri del Congrés i dels Indians que, morfològicament i tradicional, no és ni Congrés ni Indians. En refereixo al sector delimitat pels carrers de la Manigua, un petit tròs d'Alexandre Galí, tot el carrer del Prat d'en Roquer i el tram de passeig de Maragall entre Prat d'en Roquer i Manigua. Es tracta d'una de tantes zones que trobem sovint als barris i als districtes, que, per ser relativament noves, més que la resta del conjunt del barri o districte, no han desenvolupat una personalitat, una essència veïnal, com la que s'intenta crear entre Manigua i Olesa amb l'invent d'aquells indians que mai no han existit.

Això no obstant, jo pensava que això del territori fronterer (fronterer no perquè sigui divisòria de res sinó més aviat en el sentit de terra de frontera, com el Far West) era una apreciació meva, potser compartida per alguns (no gaires: no em fa l'efecte que sigui una impressió molt compartida), però res més. I no. Resulta que, d'ençà les passades eleccions municipals, hi ha un element objectiu que recolza aquest fet diferencial (consistent precisament en no tenir fet diferencial): l'absoluta totalitat del barri del Congrés i dels Indians ha tingut com a candidatura més votada a Barcelona en Comú (la d'Ada Colau, ja sabeu), excepte la secció censal 09079, que comprèn dos terços del territori fronterer en el què la força més votada -única excepció, insisteixo, de tot el barri- ha estat Convergència i Unió. Ho podeu veure aquí. També és interessant constatar com un sector tan morfològicament semblant a moltes zones del barri del Guinardó ha tret resultats similars al del barri del Guinardo immediatament veí i a l'altre contigu a aquest últim.


I no: no m'atreveixo a dir, en absolut, que aquesta part del territori fronterer (en la què visc jo) sigui més de Guinardó que de Congrés i Indians, sigui una mena d'enclau del Guinardó a l'est del passeig Maragall. Però, noi, no sé...

El que sí m'atreveixo a dir és que s'ha de realitzar un esforç d'amalgama en aquest sector de Congrés i Indians. Un esforç, en primer termini, dels propis veïns del territori fronterer, que normalment participen molt poc en la vida del barri, però també un esforç per part de la resta del barri (i aquí miro directament a les entitats) per tenir en compte aquestes contrades i assolir-les plenament com una part del barri que va més enllà de formar part del seu mapa.

El gràfic és una captura de pantalla d'una aplicació d'«El Periódico» sobre Google Maps

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?