dilluns, 12 d’octubre de 2015

Adéu, altre cop

Mireu... Sabeu que us dic? Torno a tancar això. Aquest barri no genera cap retorn. No a mi: a res ni a ningú.

Què voleu que us digui?

El dia que volgueu despertar, aviseu-me... si voleu. I si no m'he fet massa vell, ni he decidit passar de tot... Si no m'he plantejat fer com vosatres, és a dir, viure tranquil·la i alegrement la meva vida tant bé com pugui (i els altres, que es facin fotre, que a mi sí que se me'n fotarà tot)... Bé, si no passa res d'això, potser torni. O no, jo què sé...

Jo ja tinc seixanta anys i ja n'estic tip de collonades. Em queden quinze anys de vida retributiva (la resta serà una merda que no valdrà la pena... ep! i ja signo pels quinze anys) i no tinc gaires ganes de perdre el temps. Tenim el barri que us mereixeu.

Au, que ho seguiu passant tant bé com sembla.

3 comentaris:

  1. Javier, veig que estàs ben empipat, i et puc entendre, però comentar-te que sovint no trobaràs cap retorn de tot el teu esforç per dinamitzar el barri. Si vols fer les coses fes-les per què t'agrada i no pas pel retorn. Estem en una societat i en un moment social hiper comunicat però sense lligams profunds i on cadascú va a la seva per viure comodament, i això que et passa és l'habitual.
    Només dir-te que jo et llegeixo i m'ha agradat molt el que has anat fent aquests anys, i que et continuo seguint en el meu RSS, i si decideixes continuar et llegiré.
    Una abraçada,
    http://leidovividovisto.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Encanto

      En primer lloc, gràcies pel teu comentari i per haver-me seguit tot aquest temps.

      En segon lloc, perdona que hagi trigat en contestar-te, però he estat fent unes curtes vacances i, en aquestes circumpstàncies, el material electrònic resta a casa.

      El tema del retorn... No és personal; no tinc massa interès en que aquest blog incrementi o no el nombre de seguidors; naturalment que m'agrada que em llegeixin, però fer un munt de lectors habituals, simplement per per-los, per engreixar el nombre d'impactes, no ha estat mai la meva prioritat.

      El problema no es el blog; ni aquest ni dos o tres més que n'hi ha (cada cop més lànguids, per cert). El problema és el barri: és un barri derrotat i el pitjor de tot és que no ho sap i, per tant, no penso perdre ni un minut més en un veïnat que no és conscient del seu propi estat de postració i al que tant se li en foten quatre que quaranta.

      La gent no surt al carrer. Oh, ja no dic en mode reivindicatiu! Parlo literalment, de «sortir al carrer», d'anar a passejar pel barri. Pregunta els comerciants, que ja no saben quines mogudes muntar... I sí, algunes tenen èxit... pero l'endemà tot segueix igual.

      Molt bé: si així viuen contents i feliços, ja s'ho trobaran, em sembla molt bé, no seré jo qui posi pegues. Però jo tinc un temps limitat i moltes ganes de fer moltes coses i no puc dedicar aquest temps que em cal a tractar -sol o acompanyat per altres, com deia aquell- d'aixecar un mort.

      És ja la segona vegada que tanco el «Territori fronterer». Ho vaig fer ja una vegada durant dos anys (2011 i 2012) i hi vaig tornar perquè em va fer l'efecte de que el barri revivia una miqueta i vaig voler ajudar. Però va ser una il·lusió i ha arribat un punt en el què, en escriure, em sento fins i tot ridícul.

      Igual amb el temps i una canya aquesta pàgina torna a viure, però no és, en absolut, la intenció que tinc ara mateix.

      Moltes gràcies, repeteixo, i fins sempre

      Elimina

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?